Les esquerres i l'integrisme islàmic

Toni Salado

Són molts els països de tradició majoritàriament musulmana, escenaris dels conflictes més greus i determinants del nostre segle; i per això, crec que les forces de progrés han de tractar amb més rigor i perspectiva els conflictes en els quals aparegui el component islàmic, per tal de no fer de l'acció política una consigna, una frase feta i el "frentismo a lo Bembela". No parlo de fer, des d'Europa, un judici de valor sobre el comportament social/polític/electoral dels pobles on l'islamisme polític hi és present. No seria just, ni adequat, ni respectaria la sobirania popular. Parlo de com ens hi relacionem nosaltres a partir d'una anàlisi dels conflictes que ens permeti trobar punts en comú des dels quals s'exerceix la solidaritat internacionalista i el compromís polític.

Ho dic perquè, arran del conflicte a Gaza o l'Afganistan, he llegit coses que em semblen inacceptables des de l'esquerra. He vist com en alguns portals "del més alternatius" es lloava a l'integrisme islàmic més reaccionari i se'l posava el mateix nivell que Evo Morales o Hugo Chávez. Cito directament, a tall d'exemple, aquest article publicat en Rebel•lió, fet per Sara Flounders, codirectora d'International Action Center, a propòsit del recent Fòrum de Beirut:

"En aquest Fòrum saludem la poderosa resistència iraquiana i la lluita deslliurada per totes les diferents forces que s'oposen a l'ocupació nord-americana. Saludem la resistència a l'Afganistan -una resistència mai no esperada pels Estats Units-. Saludem a les heroiques forces del Líban, conduïdes per Hezbolá, que va infringir un devastador revés a Israel el 2006.

Estem amb els pobles de Síria i l'Iran, que davant les amenaces d' EE.UU i Israel han sabut mantenir-se ferms. Aplaudim als pobles de Veneçuela i Bolívia que han demostrat una enorme solidaritat amb la lluita deslliurada a Gaza mentre organitzen la construcció d'una societat més justa".

Com diu?....Per exemple, que te a veure Evo Morales que està triomfant en els seus programes d'alfabetització, amb els talibans que destrueixen escoles perquè s'ensenya a nenes?

Ja havia criticat en altres ocasions a Rebelión, que malgrat tenir sovint continguts de qualitat, sovint opta per donar tribuna a l'extravagància i al maniqueisme polític de l'esquerra messiànica, fins un punt insuportable.

Per sort, la pròpia Rebel•lió dóna veu a opinions més fonamentades i amb més perspectiva, com Vicenç Navarro, que recentment ha reflexionat, al mateix portal, sobre l'Afganistan i els talibans que van ser creats i finançat per EE.UU com ara sembla oblidar la ultraesquerra. A la lectura obligada d'aquest article em remeto, on s'exposen algunes de les idees que aquí defenso.

L'integrisme islàmic és un monstre heretat del segle XX, una conseqüència més de la Guerra Freda, i que va néixer, igual com altres monstres d'aquell segle (les dictadures llatinoamericanes, les guerres civils africanes...) per impossibilitar el progrés social i les alternatives democràtiques a cada un dels continents tal com recorda el professor Navarro al seu article. No ens equivoquem: l'islamisme integrista veu tan enemic a l'imperialisme occidental com a la classe treballadora organitzada per emancipar-se (la dels seus països i la de tercers).

Per això, ni entenc ni comparteixo que se situï a l'islamisme integrista com a aliat de les esquerres, ni tan sols tàcticament. Una cosa són els partits islamistes que intenten ser homòlegs de la democràcia cristiana al món musulmà, i una altra l'integrisme islàmic, que quedi clar. Però aquests últims, amb formes i expressions diverses en funció del país i del corrent de l'Islam a què s'adscriuen, han de ser plenament rebutjades per les forces de progrés. La mateixa correspondència entre la finalitat i el medi que ens autoexigim, ha de ser aplicada a l'hora de realitzar aliances internacionals, i en el cas de l'integrisme islàmic, crec que ni finalitats ni mitjans concorden amb el que representem les esquerres occidentals. Ni en els temes de fons (l'organització social de la producció, el paper de la dona...), ni en els mètodes de lluita (la justificació del terrorisme, el martirilogi..); no tenim punts en comú. Que políticament i militarment s'enfrontin als mateixos que nosaltres combatem, no ens converteix ni en aliats, ni molt menys en còmplices. De fet, les organitzacions progressistes d'aquests països han estat víctimes dels dos enemics. Amb l'islamisme integrista, veig gairebé impossible confluir més enllà de la resposta armada desesperada, que en la majoria de casos tan sols accelera l'acció-reacció que paga la població civil en forma d'unes condicions de vida intervingudes pel terror.

Etiquetes de comentaris: Islam, Opinió, Política