MARINA FERNÁNDEZA les darreres eleccions generals, el Partit Popular va tractar d’acorralar el govern socialista portant la temàtica immigratòria al centre del debat electoral. Un cop guanyades les eleccions, la reacció socialista ha estat fulminant. El fins fa pocs mesos alcalde de L’Hospitalet, Celestino Corbacho, ha estat l’encarregat de fer visible el canvi en l’orientació del govern central en matèria d’immigració. Un canvi d’orientació que, a més, s’ha utilitzat per dissimular la profunditat de l’actual crisi econòmica i la incapacitat del govern per oferir respostes estructurals que abordin l’arrel del problema.
La caiguda de Jesús Caldera, un home suposadament proper al president i de perfil progresista, i la seva substitució per Celestino Corbacho, un home curtit a la política municipal, però sense cap experiència en la política nacional, va ser una de les majors sorpreses del segon govern Zapatero. Juntament amb el canvi de titular es produia un canvi en el nom del ministeri el qual, pel que s'ha pogut comprovar, no sembla anecdòtic. El minisiteri de “Trabajo y asuntos sociales” passava a ser el de “Trabajo e Inmigración”.
Celestino Corbacho assumia el ministeri de Treball a les portes d’una crisi econòmica que, com s’està comprovant dia rere dia, destrueix llocs de treball a una velocitat de vertigen. Tot i així, els primers mesos del seu mandat han estat fortament marcats per la temàtica immigratòria. Davant els problemes estructurals del mercat de treball espanyol i davant els primers indicis de destrucció d’ocupació, la resposta del ministeri ha estat la de llençar al debat públic els suposats efectes perniciosos que la immigració pot tenir sobre el mercat de treball i sobre el benestar de les famílies espanyoles. En aquesta línia, les paraules “limitar”, “ordenar” i “governar” han aparegut reiteradament al costat del mot immigració, alhora que s’emfatitzava la necessitat que els immigrants assumissin també els seus “deures”. Un discurs en la línia del desenvolupat per CiU i pel PP aquests darrers anys i que ha anat acompanyat de reiterades “invitacions” cap a aquests dos partits per a que consensuessin les polítiques d’immigració amb el govern espanyol.
Immigració i crisi econòmica
Les mesures proposades i les decisions presses en matéria d’immigració al llarg dels primers mesos de la legislatura poden ser ressumides en quatre qüestions principals. La primera va ser el suport del govern espanyol a la proposta europea coneguda com a “Directiva de la vergonya”. Aquesta directiva, que entre d’altres altres coses permetia ampliar el període d’internament de la població immigrada fins a 18 mesos, va ser àmpliament recolzada pels socialistes espanyols presents al parlament europeu. Uns postura que contrasta amb el fort rebuig que va trobar aquesta directiva entre el parlamentaris socialistes francesos i italians.
Les dues següents temàtiques han incidit directament en la relació entre els immigrants i el mercat de treball. Una primera proposta, en aquest sentit, ha estat l’anomenat “Plan de retorno voluntario”. Aquest pla planteja que els estrangers a l’atur puguin rebre tot el subsidi de desocupació a les persones que tinguin dret, en dues tongades, a canvi de tornar al seu país d’origen. A més a més, qui s’acollin a aquest pla no poden tornar a l’estat espanyol en els pròxims tres anys. En el moment de presentar-lo davant de la premsa, el ministre Corbacho va assenyalar que calculaven que s’hi acollirien al voltant d’un milió de treballadors estrangers. Una xifra que el propi ministre va haver de rectificar un temps després tot rebaixant-la a uns 10,000-15,000 treballadors. La segona proposta directament relacionada amb el mercat de treball té a veure amb la contractació en origen de treballadors estrangers. Celestino Corbacho va sorprendre tothom quan va anunciar a la premsa que aquesta es restringiria “pràcticament a zero”. Davant de la resposta de sindicats i patronal en el sentit que el mercat laboral espanyol continuaria necessitant mà d’obra estrangera, la Vice-presidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, es va veure obligada a desmentir en públic el seu ministre. Això no obstant, unes setmanes més tard el ministeri va reduir dràsticament el catàleg de professions que entraven dins d’aquesta formula de contractació.
Finalment, s’ha anunciat la intenció de restringir les possibilitats per a la reagrupació familiar que contempla la vigent Llei d’Estrangeria. Corbacho proposa limitar la reagrupació al nucli familiar; és a dir, la parella i els fills menors de 18 anys, deixant fora la possibilitat de reagrupar els pares i els sogres. Aquesta proposta s’ha presentat com un mesura imprescindible per a no colapsar el sistema de benestar espanyol en el marc de l’actual crisi econòmica.
Per entendre el canvi en la orientació en matèria d’immigració del govern espanyol, cal tenir present una última qüestió. Ens referim al fet que ha estat el propi govern espanyol qui ha portat reiteradament al centre del debat públic aquesta matèria. El ministeri encapçalat per Celestino Corbacho s’ha mostrat prolífic en llençar propostes a través dels mitjans de comunicació que desprès es veien substancialment modificades o no es plasmaven legalment. Aquest fet queda il•lustrat amb la reacció del diari El País davant de la primera iniciativa legislativa presentada per Corbacho: “ (...) es la primera iniciativa legislativa de Corbacho en materia de inmigración. Conviene recordarlo, porque desde que llegó al ministerio, hace sólo seis meses, Corbacho ha realizado varios anuncios que podrían inducir a creer que alguno de ellos ha sido plasmado legalmente” (El País, 03/10/08)
Celestino Corbacho ha anunciat que té la intenció d’iniciar una reforma de l’actual Llei d’Estrangeria abans de l’estiu. Una reforma que considera una “qúestió d’estat” i per a la qual ja ha anunciat que buscarà el consens amb el Partit Popular. Si tenim present el gir cap a la dreta en la postura del govern envers la política immigratòria, i la seva voluntat de posar de manifest davant de la població aquest gir, podem assistir a una atuèntica “cursa restrictiva” entre el govern i el Partit Popular. Una cursa en què l’únic que està clar és que els perdedors seran les persones nouvingudes, i el respecte als drets humans i als valors democràtics que suposadament són la base sobre la què es construeixen les nostres societats.
Etiquetes de comentaris: Crisi, Estat espanyol, Immigració
