Carme López Peral
La situació de les dones en el mercat de treball segueix estan caracteritzada per les desigualtats en l’ocupació i en els salaris. La tradicional segregació laboral de les dones , horitzontal i vertical, que les confina a determinats llocs de treball i a determinats sectors d’activitat, en contribueix a la perpetuació. Els treballs desenvolupats habitualment per dones, estan pitjor retribuïts que altres que majoritàriament realitzen els homes.
Aquesta qüestió té a veure amb el propi sistema de classificació i les seves conseqüències salarials però, també cal tenir en compte una altra dada: les conseqüències que els rols socials adjudicats a homes i dones tenen sobre la posició de les treballadores en el mercat laboral. I en concret, la incidència que la realització del treball domèstic i la cura de criatures i persones depenents, tenen sobre l’accés al mercat laboral, sobre la promoció professional i alhora, sobre el salari.
En l’actual context hem d’estar alerta per evitar que la crisi econòmica no eixampli encara més les desigualtats que encara romanen en el mercat de treball. En èpoques com aquesta, conceptes com la igualtat d’oportunitats, l’economia social i la responsabilitat social passen a un segon terme, tot i que és quan son més necessaris. Tot això, està comportant un augment de la pobresa i sobretot tornar a parlar de la feminització de la pobresa.
Una de les conseqüències de l'increment de l'atur és, precisament, l'augment de la pobresa, que ha adquirit nous rostres. La pobresa s'ha anat introduint entre la població en edat laboral a causa de l'augment de la desocupació de certs col•lectius que cada cop estan més allunyats del mercat de treball i també a causa del creixement de l'atur de llarga durada. Les noves persones pobres que oculta la societat actual són dones, joves amb problemes d'integració laboral, persones grans amb pensions mínimes, gent en atur de llarga durada, gent que ha sigut acomiadada de les seves empreses amb vint i trenta anys de cotització però a qui encara li'n queden uns altres quinze o més, per a jubilar-se.
Es produeix una "feminització de la pobresa": les dones són més nombroses que els homes a l'hora d'ocupar llocs de treball a temps parcial, en llocs poc atractius i especialment vulnerables a la crisi econòmica. A més, les estructures de les famílies registren un augment de famílies monoparentals que, en més del 90% dels casos, tenen una dona com a cap de família. La taxa de pobresa és superior a la mitjana quan el cap de família és de sexe femení.
Caritas en el seu darrer informe ha posat en evidència la persistència de majors taxes de pobresa en el cas de les dones, associades directament a les característiques del mercat de treball.Analitzant la situació es pot afirmar que les dones estan majoritàriament presents en el que hem anomenat mercat de treball secundari o perifèric amb contractes temporals o a temps parcial, treballen en empreses petites on es constata la fragilitat i precarietat de les condicions de treball.
El creixement del treball a temps parcial no ha significat la incorporació de dones a nous àmbits sinó que, ben al contrari, ha intensificat la segregació de l'ocupació femenina en determinats sectors. Si contemplem l'experiència europea, una majoria aclaparadora de les dones estan en el sector serveis: 91% a Bèlgica, 88% al Regne Unit, 86% a Dinamarca,...Tanmateix, no són uns serveis qualsevol, són els mateixos serveis en què, ja en el passat, la participació de la dona era majoritària. Serveis en què el nivells de remuneració i de qualificació són reduïts: cambreres, venedores, treballadores del servei domèstic.
El contracte a temps parcial, encara que no es formuli explícitament, és un tipus de contracte que afecta especialment les dones. El treball a temps parcial, que ocupa un destacat lloc entre altres mesures de les polítiques neoliberals de flexibilització laboral, segueix una lògica infernal. Un contracte a temps parcial no crea un lloc de treball, sinó que ve a substituir, en general, un lloc de treball estable i a temps complet. Aquesta tendència és encara més clara en moments com els actuals, marcats per la recessió econòmica i la destrucció de llocs de treball.
El marc de la crisi actual ens pot abocar a una major desprotecció durant la relació laboral i que afectarà a la pèrdua de garanties i controls en matèria d'ordenació del temps de treball, mobilitat funcional, geogràfica i modificació substancial de condicions de treball. Per tant, un increment dels poders de l'empresari amb vista a l'actualització i la disposició unilateral de les treballadores. També pot comportar la reducció o limitació per a determinats col•lectius de gent treballadora dels nivells de cobertura de Seguretat Social i exclusió de la protecció per desocupació.
El retall de les polítiques socials, l’increment dels costos de la vida i les privatitzacions dels serveis, repercuteixen directament en les condicions de vida de les dones ja que, d’una banda es veu afectat un sector laboral marcadament més feminitzat i de l’altra, la pèrdua de poder adquisitiu repercuteix en una major càrrega de treball reproductiu i domèstic de les dones, fet que comporta, de nou, un retrocés respecte als avenços dels darrers anys.
Cal qüestionar el model productivista i consumista i elaborar alternatives socials i de relacions interpersonals diferents de les actuals, més solidàries, més igualitàries, amb temps per a l'afectivitat i l'atenció de les persones, per part de dones i homes, amb temps per al desenvolupament personal, per al treball col•lectiu. Poder escollir el propi temps i no viure tan sols per a treballar. Les dones, més que ningú, volem treballar menys hores, és clar que sí, tant al treball assalariat com en el domèstic. Però això ha de ser sobre bases ben diferents de les de la precarietat, el ràpid augment de la misèria i la segregació social.Etiquetes de comentaris: Crisi, Dona, Tema Central
