Jordi Miralles*
EUiA s'ha convertit en spàrring, per a alguns articulistes de La Vanguardia. Tergiversen, s'exciten i s'esquincen les vestidures si diputats d'esquerres van a manifestacions que no són -al seu entendre- políticament correctes, és a dir, les que ells no recolzen. Ambdós utilitzen la tècnica de repetir mentides i acusacions infundades perquè siguin certes. Sense cap rubor situen el debat entre totalitaris i demòcrates assignant-se ells aquesta última condició i atribuint la primera a l'esquerra alternativa.
Els nostres flageladors ens atribueixen des del càncer del totalitarisme fins al fet greu, molt greu si fos cert, en cas de no tenir consciència. Ens volen donar lliçons de democràcia però s'obliden que només accepten com a democràcia la seva democràcia, com a llibertat la seva llibertat i com a raó el seu desvariament.
Parlem doncs de democràcia sense condicions ni coartades. Parlem de democràcia en profunditat i en temps de crisi, advertint yuppies dogmàtics del pensament conservador, que EUiA va més lluny dels encartonats i ben domesticats límits de la democràcia formal. La democràcia s'ha d'estendre també a les decisions econòmic-productives i financeres.
Parlem del que no es diu: la democratització de l'economia i de l'economia al servei de les persones, ja que la crisi capitalista ha posat en qüestió el model polític i econòmic vigent. Superar la divisió entre economia i política, tan neoliberal, permet saltar els marges segons els quals la democràcia és un concepte institucional i ha de romandre, per tant, confinat només a l'àmbit polític.
Els defensors de la democràcia disminuïda subverteixen conceptes. I, gairebé sempre, per deslegitimar l'esquerra, el cas de Cuba és el recurs. Els que clamen contra la meva solidaritat amb Cuba [a La Vanguardia], són els mateixos que defensen el genocida Israel i deixen tant les seves agressions contra els palestins i les seves violacions dels drets humans amb crims de guerra de banda. Impassibles davant de la matança de nens palestins, menyspreen els baixos nivells de mortalitat infantil a Cuba. Miren Israel i res no és criticable, miren Cuba i no veuen res encomiable. Quina és la raó? Cuba és una xinesa a la sabata de l'imperialisme, mentre que Israel és el seu arsenal i plataforma militar en una zona clau dels recursos energètics.
Cuba, malgrat la persecució i el bloqueig d'EUA, ha estat capaç d'aconseguir un desenvolupament humà amb nivells molt superiors als del seu entorn i als de la majoria de països del món, especialment en salut, educació, ocupació, esperança de vida i baixa mortalitat infantil. Només cal veure els informes anuals del Programa de l'ONU per al Desenvolupament i parlem doncs, també, de democràcia econòmica, un concepte més familiar a Cuba del que pot resultar a algunes estretes entenedores.
Jo he criticat la pena de mort a Cuba i, evidentment, no és la perfecció de la democràcia, però tampoc no hi ha gaires països que estiguin en condicions de donar-li lliçons. I, en les relacions internacionals, també els governs són el que fan. Mirin què fa Israel i Cuba amb altres pobles. Uns deixen als palestins sense terres, els tanquen, els bloquegen, els bombardegen, els cremen amb fòsfor blanc. Cuba comparteix el que té, inunda països de metges i mestres.
EUiA continuarà sent solidària amb la revolució cubana. EUiA continuarà compromesa en que les persones i les seves necessitats siguin el centre de la política, i en una economia democratitzada, perquè el capitalisme ha pres el mal hàbit d'actuar en la desraó, exercint una nova dictadura de les necessitats i una manipulació refinada que acaba per deshumanitzar la societat.
La crisi econòmica està demostrant que el dilema del món globalitzat és capitalisme o democràcia amb majúscules. Parlem, doncs, de democràcia en tota la seva extensió: política, social i econòmica. Parlem, sense insults ni prepotències, de la democràcia sense crosses ni fronteres.
*Coordinador general de EUiA i diputat
Etiquetes de comentaris: Democràcia, Opinió
