L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El sindicato advierte que no se debe hablar de huelga, conflicto laboral o sindicalismo reivindicativo, sino del chantaje de un grupo corporativo
La actuación intolerable y ajena a los códigos del sindicalismo confederal de los controladores aéreos, dejando a centenares de miles de ciudadanos y ciudadanas bloqueados en los aeropuertos españoles es, a juicio de CCOO, un hecho de grave irresponsabilidad que merece “nuestro más contundente y radical rechazo”. La decisión de los controladores de abandonar su puesto de trabajo sin previo aviso, en demanda de objetivos que no se atreven a confesar públicamente, debe hacer pensar, de una vez por todas, a quienes desde la política (gobiernos de uno y otro color) y la empresa impulsaron –y lo siguen haciendo-- modelos de agrupamiento corporativo buscando, por un lado, un aparente escenario de privilegio contractual, y por otro, el debilitamiento del sindicalismo de clase y confederal. La propia dirección de AENA consolidó con la organización de los controladores un modelo de relaciones laborales que ahora salta por los aires, pero que tiene mucho que ver con la reflexión anterior.
El secretario de Comunicación y portavoz de CCOO, Fernando Lezcano, advierte que nada justifica la conducta de los controladores de desprecio a la ciudadanía y a la práctica reivindicativa de los derechos laborales, al ignorar la secuencia legal y pactada de convocatoria de una huelga; “ni siquiera, precisa Lezcano, la acción errática del Gobierno, aprobando el decreto en vísperas del largo puente de la Constitución y dejando pudrirse el diálogo con este colectivo, puede acercarnos ni un milímetro a la actuación de un grupo que se mueve a sus anchas desde hace tiempo”.
No puede tacharse de huelga
CCOO quiere aclarar, que la acción protagonizada por los controladores aéreos no puede, en ningún caso, interpretarse como una huelga –nadie la convocó en tiempo y forma-- o una movilización sindical en defensa de unas demandas determinadas --la asociación de los controladores no es un sindicato ni practica el sindicalismo, sino una agrupación corporativa tratada con mimo por la empresa y los poderes públicos--. Por eso, CCOO sale al paso de la confusión creada entre la ciudadanía y en los propios medios de comunicación para reivindicar la actualidad del sindicalismo confederal en defensa de los intereses de todos los trabajadores, algo a lo que son hostiles los grupos corporativos.
CCOO se dirige a los controladores, a los que pide que respeten la legislación laboral; si quieren convocar una huelga, que hagan públicas sus peticiones, informen con antelación a la ciudadanía y cumplan el plazo de convocatoria que marca la ley. Al mismo tiempo, esperan que el estado de alarma decretado por el Ejecutivo esté orientado fundamentalmente a lograr lo antes posible la normalidad en el espacio aéreo y en los aeropuertos para que los cientos de miles de ciudadanos puedan llegar a sus destinos.
Por último, CCOO quiere llamar la atención sobre la situación que más preocupa a los trabajadores de AENA, y que no puede solaparse con el caos provocado por los controladores; “nos estamos refiriendo a la decisión del Gobierno de privatizar el 49% de AENA contra la que vamos a movilizarnos en los próximos días”, concluye CCOO.
MARIBEL NOGUÉ
(Ciutadana Dempeus)
El debat que centrava el dia de la Constitució es produïa enmig de la vaga de controladors aeris, de les reformes socials que el govern de Zapatero està duent a terme de forma galopant per satisfer les demandes del capital que el pressiona, de no tenir miraments en emprar mesures d’excepció i militaritzar uns serveis públics per neutralitzar una vaga que podríem qüestionar.
El fet és que, al marge de les retribucions salarials, es debatien altres condicions tan bàsiques com ara els horaris, on es pretenia consolidar com a horari habitual la munió d’hores extres que feien per la negativa d’AENA a contractar més treballadors (havent-hi una xifra tan escandalosa de treballadors en atur), fet que havia contribuït, un excés d’hores de treball que produïen estrès per la manca d’hores de descans, a fer créixer desorbitadament unes nòmines basades en complements i que, en dies de sobrecàrrega de feina, suposava autèntic esforç personal que no s’hauria de pagar amb diners sinó amb increment de plantilla. Però l’amenaça de l’empresa consistia ara en perdre el dret a la baixa laboral a banda dels expedients sancionadors, és a dir, que els dies de baixa no computaven a les hores treballades que havien de fer i que, amb els mateixos diners, s’havien multiplicat a les obligatòries...
M’explico. A la vida real, la precarietat laboral ja fa que molts treballadors no s’atreveixin a demanar una baixa per malaltia per por a què els rescindeixin el contracte, i més si aquest és temporal. Quantes noies s’han vist amb el contracte trencat simplement per quedar embarassades?
Una greu amenaça
Imagineu-vos que aquesta amenaça, la d’eliminar la protecció social per baixa laboral, estigui realment pressionada per passar a ser subsidis controlats per les mútues patronals (una mesura llargament desitjada) per tal d’estalviar a les empreses costos laborals (avui per avui han de continuar pagant els costos de seguretat social i una part de la nòmina, ja que no la recuperen pas tota de la Seguretat Social sinó que els primers 15 dies sempre hi han d’aportar diners...).
En aquest cas, qui està més protegit de fer vaga per tal de negar-se a perdre aquest dret? Els treballadors fixos, oi? Podríem parlar dels innegables perjudicis que la vaga salvatge dels controladors ha tingut vers la població civil, d’acord. Però el que més greu em sap és que això dóna motiu per a un discurs extremament conservador a les tertúlies televisives que només els mancava això. Si quan ens vulguin treure el dret a la baixa laboral a la resta de treballadors (és a dir, que no comptin com a dies treballats, encara que ho puguem cobrar com a subsidi, però sense vincle a l’empresa que els cotitzi) potser ens recordarem dels controladors aeris, com anaven d’avançats en el temps encara que ens va agafar a tots amb el pas canviat...
Certament ho vam viure malament aquell cap de setmana, el que ens permet fer el pont no de la Constitució sinó de la Puríssima (ves quines coses). La Constitució és la garantia de la unitat d’Espanya (el president del Congrés dixit) i també la que ens permet declarar, per decret, l’estat d’alarma i militaritzar els serveis públics. Com a funcionària, ja sé que la meva feina és un servei públic i que està per damunt de certes conjuntures, i ho pateixo com a tal: durant anys les nostres condicions salarials han estat supeditades als pressupostos de l’Estat, sense conveni que les reguli, i quan es va assolir tímidament una comissió estatal de diàleg per a aquestes coses, s’ha fos tan ràpid com tots els acords socials que ara s’han de subjugar a les ordres del gran capital: s’ha acabat jugar als demòcrates que administren les misèries d’uns pressupostos socials que han retallat fins a l’ofec, mentre els recursos del capital han campat pels seus furs... sense que ningú els hagi pogut posar mà.
Sabíem que la constitució era una arma de doble tall, que es podia decantar cap a un cantó o cap a un altre, depèn de l’habilitat del polític de torn. Però les possibilitats de tombar-la cap al seu vessant més progressista estan en una fase de perill d’involució, a no ser que tornem a sortir al carrer per impedir-ho. Les mobilitzacions previstes per als propers 15 i 18 de desembre contra la regressió dels drets laborals i la congelació de les pensions, perquè tenim un sistema de pensions molt més solidari i saludable que el que ens volen imposar els usurers del capital. Els treballadors i treballadores amb consciència de classe no hauríem de portar el pas canviat.
Etiquetes de comentaris: Estat espanyol