ANTONI BARBARÀEl mitjans de comunicació de masses, altrament dits “medias”, o també “premsa” o també mitjans informatius...o com més us agradi són el són, i hi ha el que hi ha “a la vinya del “senyor”.
A les darreres hores, i en tant que persona vinculada i proactiva (com diuen ara) de Dempeus, he tingut ocasió de constatar dues experiències properes i prou il·lustratives. Parlo d’un article periodístic al diari Público i d’un programa televisiu de TV3 (la nostra crosta) anomenat Banda Ampla.El tracte rebut en cada cas ha estat substancialment diferent. I això malgrat la paradoxa que Publico és un medi d’empresa privada (Mediapro) i per tant que cadascú pot, o no, comprar, mentre que TV3 és un ens públic que paguem tos i totes els ciutadans de Catalunya.Pel que fa a Público, ha seguit uns dies la campanya electoral de les autonòmiques del dia 28 a Catalunya, amb un suplement central que analitzava tema per tema, sector per sector, la situació, programa i posicions dels diferents partit polítics, però també de diverses fonts de la xarxa social i associativa.Aquest és el cas del tema salut, que va ser publicat el passat dimarts dia 16 amb dues pàgines centrals. Uns dies abans un professional periodista es va posar en contacte amb nosaltres i ens va formular algunes preguntes sobre la nostra visió del moment actual de la salut i les perspectives que es presenten. De tot el que vam parlar en va extreure algunes idees que va reproduir en l’article que adjunto. En tot cas, notes breus i entre cometes que reflecteixen una opinió des de Dempeus, i en aquest cas un contrast en format molt reduït però suficientment il·lustratiu.
Salut .- El Debat (Pàg. 6 i 7 de diari Público de 16 de novembre)Hi podem llegir... “La gestió dels nous hospitals.Toni Barbarà, secretari de l’associació Dempeus per la Salut Pública, es mostra satisfet amb la despesa assolida i l’eficiència demostrada pel sistema, però dubta de les fórmules de gestió dels nous hospitals, ja que avancen en un procés de ‘mercantilització i privatització’.Segons afirma, els nous consorcis, alguns amb participació de capital privat, plantegen una ‘gestió economicista dels centres.’..... O més avall..”.. Algunes de les propostes de l’empresarial Unió són facilitar la cooperació entre centresprivats i públics i desgravacions en l’IRPF per contractar serveis privats.Barbarà rebutja aquesta mesura, que suposaria “una derivació de recursos públics a la gestió privada”, fet que provocaria una “pitjor assistència i beneficis privats”. Pel que fa al copagament, celebra que “Madrid el va frenar”, perquè “perjudicaria el caràcter públic i l’equitat en la salut.”L’altra situació... 
Ens assabentem com a espectadors domèstics de la nostra (TV3) que s’estava preparant un programa d’ampla participació, anomenat Banda Ampla ( banda sí ¿¡però ampla!?) sobre el tema de la sanitat a Catalunya i la seva sostenibilitat. El vídeo promocional introduïa ja esquers significatius a l’ implicació com ara:”Estaria vostè disposat a pagar un euro per visita mèdica per tal de millorar i garantir el sistema?” Amb tan original i suggerent predicament algunes persones de Dempeus ens hi vam posar en contacte amb les adreces que oferien. Com a mínim tres persones ens vam inscriure com a possibles participants vinculades explícitament a Dempeus. Jo vaig ser una d’elles. Tan sols van contactar telefònicament amb una (l'Angels Martínez Castells) i un cop “identificada” van comunicar-li una posterior trucada de confirmació.... o no.I va ser que no, perquè (a més de 48 hores de distància del programa), van descobrir que estava ja tot ple.Sorprenen moltes coses, i no voldria ser suspicaç, --ni beneit– però és ben curiós. D’entrada, quan es prepara un programa amb participació social, convidats, experts, ciutadania (?), qualsevol empresa periodística posa en marxa una mínima recerca d’antecedents i posada al dia sobre el tema a tractar. Aquesta feina la fan, habitualment, els/les documentalistes, així anomenats perquè són els qui amb criteris professionals naveguen, remenen, investiguen el que es mou al respecte i ho presenten finalment als seus caps / editors del programa perquè facin la tria que els sembli oportuna. Pensem doncs que en “documentar” el temari, van entrar, segur, al cercador de base, Google i van prémer “Copagament...”La llistaJo també ho vaig fer el mateix dia del rebuig i vaig comprovar el que us adjunto:1.- Qui vol el copagament? DEMPEUS per la salut públicadempeus.nireblog.com/.../qui-vol-el-copagament2.- Gaspar Llamazares contra el copagament punts de vista angelsmcastells.nireblog.com/.../gaspar-llamazares-contra-el-copagament3.- Per què estem contra el copagament en sanitat www.attacpv.info/.../index.php?...copagament...4.- La consellera Geli aposta pel copagament sanitari segons el nivell ...5.- La Ratera: dues enquestes, dues, sobre copagament bloclaratera.blogspot.com/.../dues-enquestes-dues-sobre-copagament.html---------------------------Aquestes son les primeres cinc referències, ordenadament, al respecte.Com veieu Dempeus està força omnipresent i destacat entre les primeres entrades del cercador. Impossible, doncs, no veure’l, no trobar-lo. I per tant vol dir que ja d’entrada es va donar una sospitosa ignorància de la nostra Dempeus, en no ser avisada, consultada, sol·licitada. I quan ens vam posar nosaltres directament en contacte, com queda escrit “Era massa ple!”Acabo dient-vos que no vaig veure el tal programa, cosa que no acostumo tampoc a fer habitualment pel seu discutible format i interès, gairebé sempre superat per altres ofertes a la seva franja horària. Per aquest cop vaig fer anar força el comandament a distància, una mica per veure el futbol on Portugal li donava un repàs a la campiona del món (quina nova samarreta de disseny més horrorosa!) i, sobretot, per refrescar per enèsima vegada la impagable pel·lícula del desaparegut García Berlanga, Plácido. Tanmateix, pel poc que vaig seguir se’m van confirmar totes les sospites: un escenari a major glòria i honor de la versió “institucional –corporativa” del Col·legi de Metges de Barcelona, és a dir de l’omnipresent Dr.Vilardell... i una quanta gent més. L’insigne col·lega va obrir, va dissertar, va ponderar, va avaluar i gairebé va tancar... de no ser una divertida espurna d’un metge italià que se’ls va “colar” recordant com va de bé la Itàlia del Sr.Berlusconi.
Total, un fiasco superable. Si no fos que aquests “criteris” periodístics d’acció i omissió puguin anunciar els nous temps que ens amenacen si les enquestes de les eleccions catalanes no erren massa els pronòstics. “Virgencita, virgencita..., la que se’ns ve a sobre amb aquest model de “participació ciutadana” !Ufff!Etiquetes de comentaris: Antoni Barbarà, La Contraportada, La Ratera
