L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
SILVIA GALIÀ
(FCONGD)
Barcelona, 22 de novembre de 2010.- Després del cop d’Estat del juny del 2009 i de l’arribada al govern de Porfirio Lobo arran de les eleccions del 30 de novembre següent, les amenaces i els assassinats contra defensors i defensores dels drets humans, líders socials, membres de la resistència i periodistes s’han incrementat. Només des del mes de març s’han comès nou assassinats de periodistes o comunicadors/es socials, la qual cosa ha portat fins i tot l’ONG internacional Reporters Sense Fronteres a qualificar Hondures com un dels països més perillosos del món per als/les periodistes.
La repressió carrega contra diversos col·lectius: dones, activistes, LGBT, camperols i sindicalistes, mentre culpa de les morts a la inseguretat ciutadana. El moviment Feminista en Resistència ha denunciat que els feminicidis continuen augmentant en una “escala sense precedents”: amb una mitjana de sis morts per setmana ja són més de 200 les dones assassinades durant el 2010.
La Comissió Interamericana de Drets Humans alerta sobre l’estat d’impunitat que es viu al país i la creixent militarització de la societat hondurenya. Ex membres de l’exèrcit, contra els quals es van formular denúncies per la seva participació al cop d’Estat, ocupen la direcció de dependències públiques d’alt nivell al govern de Lobo, entre ells el general Romeo Vásquez Velásquez, gerent de l’empresa nacional de telecomunicacions Hondutel.
La FCONGD (Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament) dóna suport a la Consulta Popular por la Declaración Soberana del Frente Popular de Resistencia Nacional, que ha recollit més d’1.300.000 signatures per demanar una Assemblea Nacional Constituent i el retorn sense condicions del president derrocat José Manuel Zelaya, i dels exiliats i les exiliades.
Etiquetes de comentaris: Opinió