La militància dels
CJC-Joventut Comunista, organització juvenil comunista del PCC, des de la corresponsabilitat en la línia política general i els mateixos principis ideològics, el marxisme- leninisme, volem fer arribar al nostre Partit una sèrie de reflexions entorn al procés d’unitat comunista a Catalunya.
En primer lloc, saludem de manera entusiasta l’aposta del Partit per dur a terme de manera real i efectiva la tasca essencial a Catalunya de la unitat dels i les comunistes en una mateixa organització i sota una mateixa estratègia política. Des dels CJC estem treballant amb totes les forces per cercar la unitat dins el jovent català. Tots i totes estem esperançats en que el procés desemboqui en la construcció d’un gran Partit i d’una gran Joventut Comunista a Catalunya.
Entenem que aquest procés de confluència i suma és plural i que dins del moviment comunista existeixen diverses sensibilitats i tradicions històriques. La nostra pròpia organització representa una d’elles, la del partit nacional i de classe, internacionalista i marxista-leninista.
Un partit inserit a la societat catalana, a la classe treballadora i als moviments socials. Un partit que té com a senya d’identitat de la seva proposta la conjunció de l’anàlisi marxista i de la praxis revolucionària leninista, la defensa del catalanisme popular i del dret d’autodeterminació, valors a cuidar i potenciar. Un partit que sigui fidel a les millors tradicions del PSU de C. D'aquell Partit fill del frontpopulisme català, genuí, que responia a les aspiracions de la classe obrera i camperola catalana, i que va ser capaç de sumar en una síntesi superadora a comunistes, socialistes, catalanistes i independentistes d'esquerres, en un projecte comú i que com a tal, va ser reconegut en peu d'igualtat amb la resta de Partits Comunistes del món per la Internacional Comunista. Per tant, una realitat indestriable de la millor herència del PSUC era la seva sobirania com a partit, que a més ha estat enriquida pels més de 30 anys d'història del PCC, diferent a la del PCE. Considerem important defensar un futur partit marxista-leninista, unit fraternalment amb els i les camarades del PCE però amb uns principis ideològics i organitzatius diferents i en peu d'igualtat -on absolutament totes les decisions respecte a Catalunya només poden ser debatudes i adoptades pel futur partit-, propis de la seva realitat nacional diferenciada i de la seva trajectòria de lluita.
Paral·lelament, l’aplicació correcta i real dels principis comunistes ens ha permès enfocar el treball cap als moviments socials d’una manera oberta, forjant aliances socials i cercant la suma per avançar en la lluita popular. Els problemes -especialment de l'etapa anterior al nostre darrer congrés- que hem patit han estat conseqüència de substituir els nostres principis polítics per plantejaments més institucionalistes o directament reformistes en la seva finalitat i acrítics i antidialèctics en el seu contingut. Necessitem realitzar una profunda crítica de la política institucional reformista, que en moltes ocasions s'ha convertit en un fi en si mateixa. Hem d'aprofitar tots els espais institucionals per reforçar el poder popular i millorar la vida de les majories socials a la vegada que denunciem les seves limitacions i expliquem de manera pedagògica que les institucions tal com estan dins d'aquest règim poden oferir una sortida digna a la vida de la classe treballadora i les capes populars.
Així mateix, els comunistes necessitem dotar de dinamisme i activitat les cèl·lules que es troben al territori per impulsar l'activitat del moviment polític i social que participa a la lluita institucional. No té sentit desarticular les cèl·lules -ja sigui per activa o per passiva- i centrar-se únicament en l'espai institucional. Aquest fet va directament en contra dels principis estratègics del Front d'Esquerres i contra l'ABC de qualsevol projecte comunista, radicalment democràtic i
transformador. El Front d'Esquerres, sempre ha defensat la preponderància de la lluita econòmica, social i ideològica per damunt de l'electoral. Aquesta darrera és important però ha de conseqüència del treball dels i les comunistes a les altres esferes i ha d'estar subordinat a les mateixes, mai a l'inrevés. Dins d'aquest tema, també hem de fer una crítica i plantejar alternatives sobre quines són les persones indicades que el Partit ha de promocionar com a mandataris públics. A més de propostes concretes en matèria legislativa, els i les comunistes hem d'utilitzar les institucions i els mitjans públics com a espais de propaganda, de denúncia del sistema i del règim i per arribar a la classe treballadora i les capes populars. Malgrat el "cordó sanitari" mediàtic contra la nostra coalició, hi ha escletxes suficients -i exemples concrets- perquè els quadres que promocionem adquireixin ressò popular i les seves propostes arribin a amplis sectors populars. Si prevalen altres aspectes com l'equilibri intern entre sensibilitats o la cega cerca de consensos, ens estem equivocant.
Per altra banda, com van expressar en multitud d’ocasions els camarades Pere Ardiaca i Roman: “La definició de marxista-leninista, no és solament una adscripció a les idees de Marx i Lenin, considerades com un tot, sinó també un model d’organització, de funcionament, de mètodes de treball que el fan un partit profundament democràtic. Un intent voluntari, que no voluntarista, d’instal·lar, quan encara s’està dins societats burgeses, formes de democràcia socialista, diferents, per tant, a les imperants a la nostra societat”.
Considerem que aquest plantejament és més vàlid que mai. Per tant, defensem que el nou Partit Comunista que tots i totes volem construir, ha de mantenir la millor tradició del PSUC. Una part essencial d’aquesta millor tradició va ser la defensa de l’eina teòrica i pràctica del marxisme- leninisme, emprada sense dogmatismes i sobre la lluita diària del poble de Catalunya per la democràcia i el socialisme. Avui, davant la potència de la ideologia dominant, la classe treballadora i les capes populars necessiten una eina d’anàlisi, de guia per a l’acció i d’organització com el marxisme-leninisme, facilitant a més l’adopció d’altres plantejaments que lluiten contra qualsevol tipus d’explotació.
Sense una metodologia d’anàlisi correcta, no és pot elaborar una alternativa real i incidir en la realitat. El marxisme-leninisme és una guia d’anàlisi i d’acció revolucionària, és un corpus teòric necessàriament pràctic, el qual considerem que no hem d’abandonar ideològicament ni en l’aplicació revolucionària d’aquest i que hem de continuar desenvolupant-lo en les successives lluites de la classe treballadora i dels moviments d’alliberament nacional.
A l’Estat espanyol, l’eurocomunisme va intentar diferenciar el marxisme i el leninisme de manera abstracta i antidemocràtica. Aquest atac, dirigit per Santiago Carrillo -a les esquenes de la militància comunista- i publicitat als EEUU tenia com a principal objectiu, presentar el comunisme ibèric davant dels poders fàctics com una opció moderada, a la vegada que pretenia ocupar l’espai de la social democràcia al PSOE i construir un partit per participar en la gestió del poder estatal enlloc d’organitzar el poble perquè sigui capaç d'organitzar la Revolució.
Com el PCC apunta en els seus documents: "La nostra història esta plena de moments exemplars de lluita per les llibertats socials i nacionals i pel socialisme, som hereus d'un procés d'unitat a Catalunya, de la construcció del PSUC l'any 1936. Es necessari com en d’altres temps, un gran partit comunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pel socialisme.
Al mateix temps no som posseïdors en exclusiva d'aquest llegat, i volem desenvolupar-lo de forma creativa pensant també i especialment en les noves generacions de lluitadors i lluitadores que aspiren a superar el capitalisme i desenvolupar una societat justa i lliure, assumint críticament els errors comesos en el passat, entre els quals estan les nostres divisions que avui creiem estan superades”.
Cal aprofitar el procés de construcció del nou Partit Comunista per actualitzar el marxisme leninisme, per construir un partit que basi la seva activitat en l'anàlisi científic i l'acció revolucionària. Així doncs, cal actualitzar l'anàlisi del caràcter de classe de l'Estat, la seva composició en l'actualitat, els sectors hegemònics i l'alternativa, l'Estat obrer. Aquesta no serà possible sense determinar quina ha de ser l'acció dels i les comunistes a les institucions, com desenvolupem la lluita política. Com trencar amb el parlamentarisme burgés i construir una nova institucionalitat, basada en uns fonaments revolucionaris i democràtics, ha de ser un eix central del debat del procés d'unitat dels i les comunistes de Catalunya, per fugir amb les dinàmiques institucionalitzadores i electoralistes que hem patit els darrers anys. El procés d'unitat comunista necessita ser participatiu a tothom proper i ha de ser impulsat i sostingut per les bases. Si el procés va per altres camins, obtindrem un fracàs que possiblement condemni el comunisme català a l'ostracisme o el sectarisme.
Hem d'ajudar a reconstruir i vertebrar la classe treballadora i paral·lelament a la potenciació dels moviments socials. L'experiència en aquest sentit ha estat molt enriquidora en els darrers anys. El 15M, el 15O, 27F,12M15M, 25S, el sindicalisme combatiu, les acampades o la PAH…
Això vol dir, com no, defugir del pactisme i la conciliació de classes, tret característic de l'eurocomunisme i que, precisament, va provocar la ruptura del PSUC i del PCE. El procés d'unitat comunista ha de suposar un gran debat sobre quina és l'estratègia revolucionària més encertada per la ruptura democràtica i la construcció de la República dels treballadors i les treballadores, i en funció d'aquesta com construïm l'instrument per realitzar-la: el Partit Comunista.
La militància comunista es va aixecar contra aquesta pràctica i desgraciadament es va arribar a la ruptura, en el període (1981-1982) que va desembocar en la creació del PCC i posteriorment dels CJC. Avui, estem vivint un moment històric, on els i les comunistes de Catalunya tenim la responsabilitat i oportunitat de bastir una organització forta, revolucionària, nacional, internacionalista, de classe i democràtica. Fem-ho possible!
Visca el PCC!
Visca la Joventut Comunista! Visca Catalunya!
CJC-Joventut Comunista de Catalunya 3 de gener de 2014
