Ha arribat el moment que convergim: les forces progressistes, els sindicats i partits de la Classe Treballadora, les organitzacions populars, els moviments socials, les plataformes ciutadanes, tots els qui compartim l’aspiració d’una societat justa, igualitària i democràtica. Cal que ens unim, sense renunciar a les nostres particularitats, cal que ens trobem en un front comú, per defensar un programa de la majoria treballadora per a la majoria treballadora: un programa d’alliberament nacional i de classe.
Els i les comunistes demostrem dia a dia, en tots els fronts de lluita, el nostre compromís amb la unitat de la Classe Treballadora: des dels centres de treball, des dels nostres pobles i barris. Estem a peu de carrer, plantant cara als desnonaments. Estem a les portes d’empreses i fàbriques, denunciant els acomiadaments i les retallades de drets. Estem a a les portes de les entitats bancàries, denunciant l’especulació i el robatori. Som a les assemblees veïnals, organitzant la solidaritat i l’ajuda mútua. Lluitem des de cada hospital, des de cada CAP, denunciant les retallades criminals. Lluitem des de les escoles i les universitats, defensant l’educació pública i la igualtat d’oportunitats. Se’ns pot trobar a cada barricada, defensant la dignitat de l’ésser humà davant la tirania despòtica de les corporacions capitalistes. Els i les comunistes formem part de la immensa mobilització social que s’estén en diferents fronts com un clam general de protesta contra la tirania i la injustícia.
Tanmateix, no n’hi ha prou amb la protesta per a canviar les coses: cal construir una alternativa. Cal una alternativa unitària en la que confluïm tots els sectors i que sigui capaç de reunir la societat en un front comú. L’èxit o el fracàs d’aquesta alternativa dependrà en bona mesura de la capacitat de la Classe Treballadora per articular un programa polític intel·ligent i equilibrat: prou obert per a trobar el recolzament de la majoria i prou ambiciós per a superar el capitalisme. Els i les comunistes considerem que cometen un error aquells sectors de la Classe Treballadora que sabotegen els diferents processos de confluència social en marxa, tot defensant un programa innegociable de màxims i una suposada puresa ideològica o democràtica. Però pensem també, amb la mateixa rotunditat, que s’equivoquen els qui defensen una unitat de l’esquerra a qualsevol preu, al voltant d’un programa de mínims, desproveït de tota ideologia de classe i sense cap voluntat real de ruptura amb l’actual estat de les coses. Els i les comunistes treballem per una àmplia majoria, però per una majoria que trenqui amb l’actual model económic, polític i social: per una alternativa nacional i de classe!
