El passat 1 de febrer va tenir lloc l'assemblea oberta “Ara és demà”, de la que segurament ja heu estat informats o fins i tot participat. Un cop passada la trobada, i amb la perspectiva dels canvis que ha patit l'esquerra en el darrers any, toca fer un breu valoració de l'aposta d'ICV i EUiA per anar més enllà de la coalició.
"És necessària una nova força catalana amb noves formes de fer política, que entengui que avui el protagonisme de la política està en la societat civil i l’activitat humana i així s’expressi a la societat política per tal d’anar a un nou consens entre societat política i societat civil. Que superi les estructures existentes amb voluntat organitzadora, vertebradora, dinamitzadora i amb transversalitat”
CC del PCC 17 de desembre de 2012
La primera qüestió a destacar és l'èxit d'assistència i participació. Fins a 1700 persones, entre inscrits i gent que va venir directament el dissabte, van ser força més de les previstes pels i les organitzadores. Aquesta dada demostra que hi ha molta gent que se sent d'esquerres i te ganes per participar en la construcció d'una alternativa a la situació sociopolítica actual.
La metodologia emprada també va suposar una novetat. El debat es va plantejar horitzontalment, amb més de 100 petits grups, facilitant una participació més directa i plural de tots i totes les participants (http://pad.araesdema.cat/). Aquest aspecte, al igual que el format, prescindint d'escenari, es pot entendre com elements organitzatius inspirats en el 15M, gairebé tres anys més tard de la seva irrupció. Si aquesta innovació va ser molt ben rebuda per la gent, amb la part més convencional d'acte polític, les intervencions de les màximes figures dels partits convocats, es va poder observar expressions i gestos de cansament. La gent havia anat amb més ganes de dir i debatre, que no pas d’escoltar.
Per la seva voluntat d'espai de trobada d'alternatives d'esquerres, a més de les persones participants, a Ara És Demà van haver diferents organitzacions convidades (sindicats i diverses plataformes), algunes absències notòries (Procés Constituent i CUP), i també presències mediàtiques (crítics del PSC) que van captar bona part de l'atenció dels mitjans, i creiem que va servir per donar una projecció esbiaixada del que va significar la trobada.
Un cop feta l'assemblea, caldrà analitzar en quin moment estem com a part de l'esquerra transformadora de Catalunya. Quins reptes, oportunitats i perills ens trobem a l'endemà de l'Ara És Demà.
En una primera valoració en calent, sembla clar que part de l'èxit de la jornada ha vingut pel format de la convocatòria, on es va rebaixar les identitats de les organitzacions impulsores. Així doncs, un primer repte és que aquestes organitzacions, ICV i EUiA siguin capaces de gestionar la continuïtat de la trobada amb una lògica diferent a la de partit polític. Com es va dir durant la presentació, en moments excepcionals, cal fer coses noves. És el moment de posar en pràctica una nova manera de fer política, on les forces convocants, que s'han vist desbordades en la resposta de les seves bases i d'activistes d'altres espais i moviments, cedeixin protagonismes i rebaixin els elements autoreferencials.
En aquest sentit, per poder aprofitar la oportunitat de construir una alternativa sumant les diverses mobilitzacions ciutadanes dels darrers anys, és necessari recuperar part de la credibilitat perduda, durant el pas pel tripartit, davant d'alguns moviments socials als que es vol interpel·lar. Més capacitat d'autocrítica pel paper jugat en aquest període, i prioritzar la lluita al carrer, evitant l'excés d'institucionalisme, van ser algunes de les demandes que es van poder escoltar durant els debats.
I és en l'experiència del govern catalanista i d'esquerres on podem situar un dels debats que creiem que encara esta pendent de resoldre en el camí d'Ara És Demà. Caldrà definir, en el seu moment i amb el debat oportú, si l'espai sorgit de la trobada del 1 de febrer busca arribar a tenir l'oportunitat de fer una gestió d'esquerres del sistema socioeconòmic en el que vivim, o bé és una aposta per trencar amb el règim neolliberal actual i s'opta per impulsar un procés rupturista amb la cultura de la transició i els dictats de la Troika.
Per últim, tenint en compte l'aposta per la unitat davant les polítiques neolliberals que ens permeti ser capaces de guanyar, cal assumir que aquesta unitat, aquest espai comú de les esquerres transformadores, ha donat un pas important amb l'assemblea oberta, però que encara no és suficient.
Altres espais com el Procés Constituent o les CUP, amb les seves Trobades d'Unitat Popular (TUP) també tenen un paper important per poder girar la truita. Cal cercar la confluència de confluències. Potser hem començat una mica tard, però amb el pas fet amb Ara És Demà creiem que estem en millor condicions de fer-ho.
Xavi Cabrera
