Per avançar en la transformació de l’ordre social capitalista, els i les comunistes tenim un programa i una estratègia. Tenim un programa de classe i una estratègia revolucionària. La concreció d’aquest programa i d’aquesta estratègia en cada període històric és el repte de cada generació. Com concretar el nostre programa i la nostra estratègia aquí i ara és la nostra tasca més immediata.
Els eixos bàsics del programa comunista no són estranys a ningú:
- Fiscalitat progressiva. Implantació d’un sistema fiscal progressiu invers a l’actual. Augment progressiu dels impostos als beneficis i al patrimoni. Reducció progressiva dels impostos sobre el treball, tant del treball assalariat com del treball autònom. Persecució del frau fiscal.
- Nacionalització dels recursos hidràulics, energètics i naturals, així com de les xarxes de transport i telecomunicacions. Limitació de la propietat de la terra. Creació d’una banca pública. Nacionalització dels béns immobiliaris destinats a l’especulació econòmica.
- Enduriment de la legislació sobre delictes econòmics. Eliminació de la prescripció per als delictes de corrupció i malversació de fons públics. Eliminació dels indults. Enduriment de la legislació sobre lobbies i grups de pressió. Enduriment de la legislació sobre compatibilitat de càrrecs públics. Persecució de l’especulació.
- Ruptura institucional. Implantació d’una república democràtica de la Classe Treballadora, basada en la descentralització territorial on tinguin més importància els municipis. Eliminació de diputacions i organismes interterritorials. Transferència de competències i recursos als ajuntaments directament de la Generalitat. Eliminació de tots els càrrecs de confiança i assessors no justificats.
- Aprofundiment democràtic. Implantació de la democràcia a la empresa. Foment del cooperativisme. Protecció dels drets sindicals. Implantació del referèndum en qüestions que afectin l’interès general. Reforma del sistema electoral i de representativitat. Foment de l’assemblearisme als pobles i barris. Foment de les iniciatives legislatives populars i introducció de mecanismes de revocació de càrrecs electes durant el mandat.
- Educació pública i difussió de la ciència. Eliminació de l’escola concertada. Eliminació de les ajudes públiques als centres privats. Laicització de l’educació. Promoció dels valors humanistes i l’esperit crític i científic. Inversió en universitats, investigació, recerca i desenvolupament. Establiment de plans d’alfabetització i formació continuada per a sectors específics de població.
- Salut pública i serveis socials. Nacionalització del sistema de salut. Eliminació de les taxes sanitàries. Reforma de la gestió farmacèutica. Promoció dels medicaments genèrics. Inversió en serveis socials i ajudes a les persones depenents.
- Igualtat de punt de partida. Implantació de la Renda Mínima. Augment del salari mínim interprofessional. Protecció del sistema de pensions públiques. Limitació de l’acumulació de riqueses.
El programa comunista es distingeix històricament del programa socialdemòcrata perquè és el resultat d’un anàlisi diferent de la realitat i perquè té diferents objectius. No persegueix introduir reformes en el sistema perquè parteix de la base que el sistema és incorrecte per ell mateix. Té per objectiu acabar amb les classes econòmiques i, per tant, posa l’èmfasi en les mesures que permeten reduïr progressivament el poder econòmic de les minories propietàries i fer créixer el poder de les classes treballadores. El programa comunista es distingeix del programa socialdemocràta perquè suposa una ruptura, no una reforma, amb el sistema capitalista. Inverteix completament el sentit de l’Estat com a mecanisme d’opressió de classe. La socialdemocràcia assumeix la funcionalitat del sistema de lliure mercat i aspira només a esmorteïr les conseqüències negatives del capitalisme. Els i les comunistes valorem el caràcter destructiu dels mercats especulatius i apostem per la planificació científica de l’economia per part de l’Estat, sota el control democràtic de la majoria treballadora.
En perseguir diferents objectius, és lògic que divergeixin les nostres estratègies. La socialdemocràcia participa completament del circ de la democràcia capitalista i els seus candidats són apadrinats per importants corporacions. Els i les comunistes treballem des de la base, construint una democràcia alternativa des dels nostres pobles i barris, organtizant a les persones més actives en un front comú, estenent l’alternativa a tots els racons de la societat. L’estratègia dels i les comunistes no ha pogut passar mai, per tant, per una aliança amb la socialdemocràcia. Llevat d’algun context històric concret, mai no hem compartit cap objectiu real que justifiqués una estratègia comuna: la socialdemocràcia mai no serà capaç d’assumir el nostre programa. Els i les comunistes del segle XXI hem de continuar desenvolupant el nostre propi projecte polític d’emancipació social i això comporta una estratègia diferenciada, centrada en estendre el nostre projecte polític en aquell sector més conscient de la Classe Treballadora que ha superat la socialdemocràcia en la seva crítica al capitalisme.
PA
