Dia rera dia, veiem com ens arrabassen els drets conquerits, com s’afebleix mica en mica l’educació pública, com es retiren els recursos en salut, com s’eliminen serveis socials de tota mena. Dia rera dia, veiem com perdem drets laborals, com treballem cada cop més per menys, com es multipliquen a totes bandes els abusos de poder, com s’estén la por a perdre la feina, com acceptem cada vegada pitjors condicions.
Dia rera dia, veiem con ens roben el que ens pertany legítimament: les pensions, l’habitatge, l’assistència que ens pertoca quan la necessitem, els drets que tenim com a éssers humans. Veiem també com se’ns ataca a tots els nivells, imposant-nos una educació retrògrada, posant entrebancs a la investigació i la ciència, estenent, des de l’Estat, les sectes i religions més fosques. Volen retornar-nos a la ignorància, imposar-nos un altra vegada els vells tabús i prohibicions: persegueixen l’avortament, promouen el fanatisme religiós, protegeixen obertament als proxenetes i castiguen sempre les víctimes.
Mai com fins ara els estats capitalistes han mostrat tan obertament la seva funció essencial d’instruments d’opressió de classe. L’Estat, en mans del fanatisme neoliberal, ja s’ha despullat de la màscara paternalista de l’Estat del Benestar. Tots els poders de l’Estat, els poders legislatius, executius, judicials, els mass media, tots treballen avui, més obertament que mai, en protegir els interessos d’unes minories propietàries, i atacar l’interès de la immensa majoria treballadora. L’Estat s’ha tret l’antifaç de justicier. Legisla contra el poble, interpreta la llei per a protegir els poderosos i reprimir als qui protesten, empara als corruptes i als corruptors amb tractes de favor i indults indecents. Perverteixen el seu propi Dret. Hem de dir-ho clar: utilitzen l’Estat per a afavorir els poderosos i per a reprimir la protesta de la majoria. Utilitzen la democràcia, el govern del poble, per atacar el poble: han convertit la democràcia en unes eleccions entre tirans.
La democràcia està segrestada pel capitalisme. No hi pot haver democràcia en un món governat per la banca i els especuladors. És impossible la democràcia sense democràcia econòmica. Per això, la Lluita de Classes és més oberta que mai. I cal actuar en conseqüència. Cal abandonar discursos ingenus i estèrils sobre la salvaguarda de l’Estat de Benestar. Cal actuar amb compromís de classe i denunciar la naturalesa de classe del conflicte. Estem en una guerra oberta, entre els qui treballen i els qui especulen. Cal, per tant, abandonar tota esperança immediata de pacte social. Cal, per tant, abandonar tota il·lusió de reforma de la societat Capitalista. Cal, per tant, assumir que el nostre objectiu és que la Classe Treballadora conquereixi el poder de l’Estat per a reprimir els abusos de poder de la banca i les corporacions. Només així podrem garantir la democràcia. És aquest el debat de l’esquerra del segle XXI: Capitalisme o Socialisme, tirania o democràcia.
Etiquetes de comentaris: Editorial
