Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Tal com havien previst tots els pronòstics sobre les eleccions europees, els resultats finals confirmen un debilitament del bipartidisme, tant a escala nacional, com estatal, com europea. En línies generals, la ciutadania ha castigat als principals impulsors de les polítiques neoliberals: populars, liberals i socialdemòcrates.

La dreta guanya
Els populars continuaran com a primera força en el Parlament Europeu. No obstant això, ho seran després d’haver patit un important cop electoral. Els populars perden més de 6 punts percentuals i això es tradueix en un descens de 23 escons. A aquest fet cal afegir el sotrac del seus principals aliats parlamentaris, el grup liberal, que passa de 84 a 70 escons. L’altra força aliada tradicional de la dreta europea, els conservadors, retrocedeixen també en percentatge de vot i representació parlamentària, de 56 a 44 escons.

La socialdemocràcia en crisi
Per la seva banda la socialdemocràcia europea es manté com a segona força però experimenta un descens, més o menys significatiu en funció del context de cada estat membre. A l’Estat Espanyol i a Catalunya, els socialdemòcrates han patit el pitjor resultat electoral de la seva història recent i veuen perillar el seu lloc com a principal partit de l’oposició. El revés electoral dels socialistes és també molt profund a Grècia i a França, però els bons resultats a Portugal i a Itàlia han ajudat a esmorteïr el descens global de la socialdemocràcia europea.

Ascens de l’extrema dreta
L’extrema dreta és la primera força a tres estats europeus.

A França el Front Nacional de Le Pen guanya les eleccions amb un 25 % dels vots emesos i obté 24 escons al Parlament Europeu. El segueixen els populars de l’UMP amb un 21 %. El Partit Socialista, tot i estar en el govern, passa a ser tercera força amb un testimonial 13% de vots. Retrocedeixen també els ecologistes i el Front de Gauche. L’esquerra francesa mai havia tingut pitjors resultats en el seu conjunt.

De manera similar, a Dinamarca l’extrema dreta també s’erigeix com a primera força parlamentària, amb un 26% dels vots.

Al Regne Unit la victòria de l’extrema dreta representada per l’UKIP ve acompanyada d’una important revitalització dels laboristes britànics i de l’entrada dels verds al parlament. L’enfonsament dels tories i dels liberals posa de manifest l’esgotament de la via neoliberal fins i tot en el mateix cor del capitalisme financer: la City de Londres.

L’esquerra alternativa avança lentament
En aquest context de polarització i desgast del bipartidisme, l’esquerra alternativa avança, encara que no en la proporció que seria desitjable. L’avanç de l’esquerra alternativa és molt significatiu a Grècia, on Syriza s’erigeix com a primera força i els comunistes del KKE doblen els seus resultats. No obstant això, l’ascens de l’esquerra en el seu conjunt és de tan sols 1 punt percentual i es tradueix en un ascens de només 8 diputats. L’esquerra no ha estat capaç de recollir el descontentament amb la socialdemocràcia ni l’estancament dels verds europeus.

Etiquetes de comentaris: , , ,