I és en aquest mateix sentit que m’atreveixo a presentar uns quants arguments a favor de continuar participant en les mobilitzacions del primer de maig, encara que un no hi vagi amb les dosis d’entusiasme amb què es pot anar a mobilitzacions més actives. A pensar que, malgrat la seva devaluació, manifestar-se el primer de maig (cadascú amb qui prefereixi, però respectuós amb la resta) continua valent l’esforç:
Perquè es tracta de l’única festa del calendari que procedeix d’una lluita dels i les que sempre han tingut pocs drets.
Perquè cal aprendre d’altres moviments, com el feminista, que no deixa de mobilitzar-se cada 8 de març.
Perquè la mateixa data permet l’existència d’una resposta internacional, que posa de manifest que l’explotació és planetària.
Perquè la desaparició de l’explotació classista ha estat decretada des dels nuclis de pensament reaccionari i no ens volem conformar amb els seus imperatius.
Perquè per lluitar per drets sempre és millor una manifestació de gent organitzada (encara que demanin poc i prenguin la lluita amb calma) que les festes solidàries, que recorden massa la caritat que fa inferior a qui la rep.
Perquè si hi anem moltes persones, potser els líders començaran a perdre la por.
Perquè és una possibilitat de trobar-te amb algú amb qui has compartit lluites, o de conèixer d’altres de noves, o de xerrar una estona sobre el que podríem fer.
Perquè és una activitat que no es transmet en directe per televisió (com si passa amb les desfilades militars o amb les processons).
Perquè canviar el món potser també exigeixi crear ritus alternatius, i aquest ja funciona (encara que poc).
Perquè sempre cal aprofitar la possibilitat de denunciar les injustícies i exigir transformacions, encara que siguin amb sordina.
Perquè els grans empresaris i els gurús intel•lectuals treuen pit amb el desprestigi de la lluita obrera.
Perquè hi ha una i mil altres bones raons que tu també hi pots aportar.
Albert Recio
Extret del’edició electrònica de la revista Mientrastanto (núm. 47, maig 2007).
Etiquetes de comentaris: El Far, Opinió
