Marta CurranQuin creu que pot ser el paper d’EUiA en la crítica situació en la que es troben treballadors/es d’empreses de l’automòbil com Seat i Nissan? Quin és el model industrial català que es proposa des d’EUiA i quines crítiques se li fan al govern?Per una banda, des d’EUiA ja fa molt de temps que dèiem que la situació econòmica era insostenible tan pel que feia al panorama financer com al sector immobiliari, era una situació desorbitada i inhumana que d’alguna manera havia de petar i així ha estat. Per altra banda, des de Catalunya, i amb els governs de CiU que hi hagut, mai s’havia apostat per un model industrial consolidat. Per contra, s’havia deixat que el mercat s’anés regulant per si sol sense fer ús de polítiques públiques industrials i si en algun dels casos se’n feia ús, era per ajudar alguna empresa puntual i no s’utilitzaven criteris objectius per assegurar la productivitat d’aquesta ni la garantia que es mantinguin els llocs de treball.
És en aquest sentit, que des d’EUiA creiem que hi ha d’haver dues línees d’acció bàsiques: en primer lloc, donem el suport a aquests/es treballadors/es de les diverses empreses i procurem fer de pont amb el govern per veure quines són les millors sortides que hi puguin haver, i en segon lloc, creiem que s’ha de produir un canvi de direcció pel que fa a la economia catalana ja que no es pot basar tan sols en el turisme, els serveis i la construcció com fins ara sinó que s’ha d’apostar per la indústria també la innovació i la internacionalització. És a dir, que les empreses han de fer uns productes que tinguin una bona sortida i això vol dir innovar, investigar, etc.
No compartim les polítiques de salaris baixos i de temporalitat que és el que s’ha estat fent fins ara sinó que en tot cas, les empreses han de tenir unes bones infraestructures i unes bones organitzacions, una bona tecnologia i uns treballadors ben formats. Per aquí és per on va la nostra idea, ja que al cap i a la fi, considerem que la part dels salaris dels treballadors no incrementen tan el cost del producte com una mala gestió per part de la empresa i el fet de no tenir les infraestructures necessàries o no haver innovat suficient. Un altre aspecte en que no estem d’acord i denunciem són les mesures del govern de Zapatero d’injectar diners en els bancs ja que no hi ha hagut cap mena de control i, per tant, moltes petites i mitjanes empreses (que són la majoria d’empreses en la indústria catalana) no s’han pogut beneficiar d’aquestes ajudes. Per tant, considerem que hi ha d’haver una banca pública, és a dir, que el propi estat sigui el que s’ocupi d’administrar aquest diners, que faci de banca amb un seguiment públic d’on van a parar els diners que es donen, completament al contrari del que passa amb la banca tradicional.
És per totes aquestes raons que personalment, considero que d’aquesta crisi tots hem d’aprendre molt sobretot perquè s’han de regular els mercats, s’ha de regular el sector financer i també s’han de canviar les lleis laborals. No pot ser que les empreses facin i desfacin amb independència dels seus treballador/es i sobretot pel que fa la llei concursal (suspensió de pagaments) que ja la vam criticar en el seu dia quan va sortir però que actualment s’està demostrant que és una eina per les empreses per no tenir que negociar amb els treballadors. Que aquesta situació passi en el àmbit mercantil i no en el públic, vol dir que aquests treballadors/es perden qualsevol dret i això ha de canviar ja que ja s’ha demostrat que el treball precari no dona resultats i creiem que des de l’esquerre hem de canviar aquesta situació. El que es vergonyós és, que des de la patronal, estiguin dient que els expedients de regulació no s’hagin de negociar sinó que siguin lliures i que es redueixin els salaris.
Pel que fa als salaris, el Govern Central ha dit que no és moment d’incrementar els salaris i en aquest sentit, discrepem amb el govern perquè les empreses continuen tenint beneficis per contra del que anuncien en els medis de comunicació. El tema està en què es considera com a beneficis, que si l’any passat vas guanyar 50 i aquest any en canvi en guanyes 30 i vol dir que per això tens 20 de pèrdues? que quedi clar, segueixen sent 30 de benefici. En aquest línea, estem preocupats perquè pensem que dintre d’un temps hi hauran molts treballadors que hauran exhaurit el subsidi d’atur i pensem que aquestes persones hauran de poder gaudir d’alguna prestació pública.
Sabem que aquesta situació no afecta tan sols als treballadors de les multinacionals sinó també a empreses proveïdores de matèries primes com Esteban Ikeda, els qual proporcionen seients a Nissan i Seat. Qui hauria de fer-se càrrec d’aquestes empreses o quina solució creu vostè que s’hauria de plantejar?
Evidentment no només les empreses que surten a la premsa són les úniques que pateixen aquesta situació, totes aquestes multinacionals tenen moltes empreses auxiliars al darrere que estan fabricant per a elles, ja que això representa el model productiu de descentralització de la producció. No només hi ha la gran empresa sinó que es va dividint la producció en diferents empreses on els salaris són més baixos i on les condicions de treball són més desfavorables. Amb exemples com Esteban Ikeda es veu molt clar perquè aquesta empresa només se li permetria treballar per Nissan amb la qual cosa queda tancada a la resta de mercat i quan aquesta empresa diu prou doncs això s’acaba. Amb l’afegit que en aquest cas, Esteban Ikeda forma part d’una empresa multinacional on hi ha empreses d’aquest mateix grup que estan tenint beneficis i tenen la desvergonya d’acceptar un expedient de regulació en comptes de buscar solucions internes entre les diferents companyies de la multinacional. En aquest sentit, veiem a través dels mitjans de comunicació, tots els procediments que s’estan seguint amb els expedients de regulació, tan siguin de suspensió com d’extinció però tots els acomiadaments individuals que hi ha que són una gran quantitat i aquests no surten.
Ens podria explicar si se li requereix a les multinacionals algun procediment jurídic per deslocalitzar part de la seva producció?
Qualsevol empresa que vulgui externalitzar una part de la seva producció ho pot fer sense cap mena de problema, sense que hi hagin d’haver uns mínims de producció. De totes maneres, una cosa és externalitzar part de la seva producció i l’altre, és presentar un expedient de regulació i aquí sí que s’ha de justificar el perquè. La dreta diu que és un problema de que les empreses haurien de pagar menys impostos i que per tat, s’han de tenir més facilitats. Nosaltres, en canvi, pensem que una empresa que no vulgui pagar impostos és una empresa que només vol anar pels beneficis i no crearà una xarxa productiva important. Òbviament que les empreses que tinguin dificultats se les haurà d’ajudar i no només econòmicament sinó també tècnicament (per veure el producte tingui una sortida en el mercat) però s’haurà de fer a canvi d’un compromís seriós i que aquest, vagi d’acord amb els compromisos d’estabilitat d’aquí Catalunya i de les bones condicions dels treballadors i treballadores.
Finalment, que considera vostè que pot aportar la industria catalana enfront altres indústries com Eslovàquia i la Xina, per exemple?
Bàsicament la qualitat del producte i en intentar innovar en determinats productes. No és el mateix el tèxtil que es fa a la Xina, o els països de l’est, que el que es fa aquí (el que queda de tèxtil perquè ja fa molts anys que s’ha anat reduint). La diferència fonamental són els salaris però això no assegura una bona qualitat del producte. La nostra preocupació és que hi ha mesures que són importants, que vindran amb tot el tema de la internacionalització i que tindran el seu impacte a curt termini.
En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha fet un pacte per a la innovació i la recerca que és important, hi ha un acord estratègic i un pacte per la cooperativitat de l’economia catalana que també és important, però que en aquests moments encara no donaran els seus resultats. Per nosaltres lo primer són les condicions dels treballadors i treballadores salaris dignes i iguals entre homes i dones, treball estable i segur i en igualtat de condicions entre homes i dones, joves i immigrans... És per això, que sí que es requereixen mesures que donin resultats a curt termini, tan pels homes com per a les dones perquè, i aquí entrem en un altre debat, sembla ser que d’aquesta crisi surten més afectats el sector de la construcció i de l’automoció i això dona la sensació que les dones no en surtin afectades, però això no és així. Estem veient que s’esta començant a incrementar l’atur en el sector de serveis. Com que baixa el consum això afectarà a les dones. Les dones, a part, acostumen a estar a les petites i mitjanes empreses on no hi ha un expedient de regulació, vol dir que no existeix la capacitat de negociar determinades coses. En aquest sentit, és molt important el finançament que ha de donar l’estat espanyol per a què la llei de dependència és desplegui. No únicament amb diners, sinó amb la creació de serveis i de l’assistent personal perquè pot ser un bon espai de creació de llocs de treball majoritàriament de dones.
Etiquetes de comentaris: Crisi, Indústria automòbil, Treball
