Dani AlfonsoDelegat sindical de CCOO de Nissan
En quina situació és troba la vostra empresa?Nissan Motor Ibérica és una empresa de prop de 4000 treballadors. Per entendre la situació actual de l'empresa cal remuntar-se al 2004 on els treballadors de Nissan vam fer un sacrifici en les nostres pretensions, firmant un conveni que exigia més càrregues de treball. Aquest acord va aportar a Nissan un nou vehicle i uns beneficis per a l'empresa entre 2004 i 2008 de 300 milions d'euros. En aquest període a l'empresa l'únic que li preocupava era la producció ja fos en les condicions que fos, era igual la qualitat del producte, era igual la salut del treballador, era igual tot, tan sols importava la quantitat i no la qualitat. L'empresa mantenia a gent amb contractes d'obra i servei per més temps del que marca la llei i en cap moment no va voler negociar aquesta situació, la qual cosa ens va obligar a denunciar, guanyant l'esmentada denúncia i obligant-los a fer fixos a més de 1000 persones dels quals alguns ja portaven més de 3 anys en la fàbrica, quan la llei marca que un treballador quan porta 1 any al mateix lloc ha de passar a ser indefinit.
El desembre de 2007, mentre nosaltres exigíem un pla industrial, la multinacional anuncia que obrirà una nova factoria a Tànger i que el nou vehicle que havíem dissenyat amb recursos públics passaria a produir-se en l'esmentada planta. Un mes després presenta un expedient d'acomiadaments de 450 persones. En aquest conflicte, l'estratègia sindical tan sols podia passar per la mobilització i així ho vam fer: durant dues setmanes tallàvem la ronda i esquivàvem les càrregues policials, la pressió que vam exercir a la multinacional van ser tal que en 2 setmanes i mitjana varen retirar els expedient i van obrir una taula de negociació. Havíem guanyat la primera batalla.
Però a partir de l'octubre del 2008, tot va canviar. Des del passat octubre, l'empresa té la intenció de presentar un expedient d'acomiadaments de 1680 persones tot exagerant les baixades de vendes produïdes per la crisi.
L'empresa no presentava el seu pla de futur pel que això era un tancament a terminis, en aquells moments no sols estava en joc el futur de 1680 famílies, sinó de 4500 que erem els que formàvem Nissan Barcelona i els 30.000 aproximadament que treballen a la xarxa de proveïdors al territori de Catalunya.
Nosaltres sabíem que sol ens quedava la mobilització, vam fer manifestacions a diferents llocs com a la Central Econòmica de Nissan (Plaça Cerdà), concessionaris Nissan i Renault, al Parlament, a la Conselleria de Treball i a la Generalitat, arribant a reunir en una de les ocasions a més de 10.000 persones.
Gràcies a la mobilització aconseguim la retirada de l'expedient i la creació d'una taula de negociació del pla de futur, de l'esmentada taula s'han aconseguit compromisos de dos nous vehicles, inversions de 650 milions per a la nostra planta i continuem tractant l'adequació de la plantilla per poder aconseguir el nostre objectiu futur present i acomiadaments 0.
Quin és el paper que juguen els sindicats a la vostra empresa?
CC.OO és el sindicat majoritari a Nissan i ha estat qui ha impulsat les esmentades mobilitzacions ha estat l'avantguarda del moviment sindical dins de l'empresa ha sabut traslladar el conflicte d'una forma ordenada a l'exterior i ha posat tota la seva infraestructura al servei del treballador.
Quin és el paper dels governs (de Catalunya i d'Espanya) en aquesta situació?
L'admistració aliena a tal despropòsit, ens demanava que negociéssim la reducció dels acomiadaments sense donar-se compte que l'important era el futur de part de l'econòmica industrial de Catalunya.
Montilla demanava flexibilitat als sindicats; Sebastian, Ministre d'Indústria apostava per una fàbrica de cotxes elèctrics els quals per motius energètics no podran existir, segons la patronal, fins a 2020; Mar Serna, Consellera de Treball deia que es miraria amb lupa l'expedient d'acomiadament, sense ser capaç d'aprofitar l'oportunitat que se li oferia per apostar una vegada per sempre pel creixement de l'econòmica catalana. Però gràcies a la mobilització obliguem a l'administració a posar-se del nostre costat i a dir que no acceptaria l'expedient d'acomiadaments.
Quines solucions creus que s'han d'aplicar per tal de solucionar la crisi del sector?
L'existència i exigència cap a les multinacionals de plans industrials a mig i llarg termini, ha de ser una prioritat. L'aportació econòmica de l'administració no ha de ser subvenció a fons perdut, hauria de ser mitjançant l'adquisició de capital de la companyia. Qualsevol acord hauria de passar per garantir el futur industrial dels proveïdors i dels drets laborals dels seus treballadors.
No es poden admetre retalls en els drets laborals ni demanades de salaris, qüestions que empitjorarien la situació de l'economia catalana i no permetrien la recuperació del consum.
Etiquetes de comentaris: CCOO, Crisi, Nissan, Treball
