MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
Novament, Pere Ardiaca. Com cada any, ara ja en fa 24, un 5 de novembre. I, en ocasions, com ara, un record que va més enllà en el temps i l’espai. Lleida, 1976. Franco ja era mort, però als comunistes ens continuaven negant el pa i la sal. Un Teatre Principal ple de gom a gom sota un lema que havia servit per esquivar la censura –Lleida: Problemes actuals i visió de futur-- i que amagava la celebració dels 40 anys d’existència del PSUC. El Pere com a orador principal acompanyat d’un obrer, una dona, un pagès, un treballador de la cultura.I el Pere venent el Treball al bell mig del carrer Major.Com no fer nostres les paraules d’un amic: “Yo era amigo de Pere Ardiaca. La amistad es importante en la vida. Yo habría votado a Pere Ardiaca hasta para la presidencia del Barça”. I una selecció de poemes que podrien estar dedicats perfectament a ell.No me siento morir.Un viento renacidosuavemente me sopla.En mis paredes de calse alumbran los jardines.¡Arriba, primavera...!Haz que el sol sea la antorchaque encienda los latidosdel pulso de los hombres.(...)Nunca un árbol caído.Aunque las hachasgolpeen en mi tronco;mis manos extendidasquieren tocar las nubes,alzarse, contra el vientoy susurrar en un murmulloque, “si muero...será por abrazaros a los hombres.Los HOMBRES, sí...¡Qué grande esta palabra!Cuántas sonoridadesen sus mundos cambiantes;cuánta espuma de oleajemovido en cada corazón,en cada lirio de sienes deshojadas.Quiero abrir bien las manosy extendidas mis palmasacariciar las fuentes,y hacer que en la montaña,con blancura de plata,surjan los manantiales. Luis Alberto Quesada, PresentaciónPer poc temps no van coincidir al penal de Burgos.Soy obrero de pluma.Otros lo son de pala,de martillo.Que cada uno cree, con su herramienta, un trozode esperanza. Jesús López Pacheco, Canción del trozo de esperanza(...)perseverareu en el coratgeés la darrera vegada que us ho dichi ha braons d’aigua i cintures increïblesles veus doctes diranamb una cauta barba“cuidado ése está fichado”(...) Vicent Andrés Estellés, Antibes III. Amb la dignitat amarga dels pobresLa plaça, tant pels edificis comper l’animació que hi donen els veïns,és un dels centres de la ciutat.Un home reparteix fulls clandestins.(...)Hi ha obrers i estudiants tancatsi abandonats en un calabós.Un home reparteix fulls clandestins.(...)Gent sense casa ni sabatesviuen en coves, als suburbis.Un home reparteix fulls clandestins.En una comissaria un senyor ambabric i barret denuncia queUn home reparteix fulls clandestins. Joan Brossa, Un home reparteix...Pere, com durant tots aquests anys, seguim comptant amb tu!Etiquetes de comentaris: La Contraportada, Les arrels, Miquel Àngel Sòria
