ANTONI BARBARÀ
Em proposo tot just donar notícia de la celebració del 3er Congrés del PEE, a París el cap de setmana del 3 al 5 de desembre del 2010. De l’anada i tornada, malgrat els ensurts aeroportuaris de la greu/vaga/grève de controladors incontrolats, d’una delegació d’EUiA composada per 12 persones segons norma de convocatòria per als partits membres.
Les activitats van començar ja dijous, dia 2 de desembre, amb la celebració del Secretariat i el Comitè Executiu previs a l’inici imminent del Congrés. El marc impressionant, el complex CNIT de La Défense a l’extrem del nou París on poder treballar amb tot el suport de les noves tecnologies i dels equipaments. Al Plenari a la sala Apollinaire més de tres-centes persones entre delegats i convidats, respectant rigorosament la paritat de gènere, i representant a 35 partit europeus entre membres i observadors… Un clima en ebullició i empatia ajudat per tots els serveis de traducció a cinc idiomes i de recepció, acollida, espais i atenció, que l’organitzador, el PCF, va reeixir a posar a l’abast de tothom i que cal esmentar i agrair.
Assemblea de dones
La primera sessió de divendres al matí va ser, com ja hem fet tradició, l’Assemblea de dones, el Fem/Congrés com diuen el nostres papers… Una anàlisi i presa de contacte i proposta en clau femenina i amb el violeta impregnant totes les intervencions que després passen al Plenari. En aquest fòrum va ser la companya Àngels Tomás, membre de l’Executiu del PEE, la que va intervenir en nom de les dones d’EUiA amb una aportació sobre la feina i la realitat del moviment feminista i la nostra tasca a Catalunya. Molts aplaudiments en acabar de les seves paraules. Ella mateixa ens farà arribar una valoració.
A molt primera hora de la tarda inici formal del Congrés amb l’ordre del dia usual en aquests casos. En primer lloc, la benvinguda a càrrec del/s amfitrions, en plural ja que en aquest cas era del Front de Gauche, que a França està constituït per tres partits, (des de ja tot tres membres del PEE amb la inclusió del Partit de la Gauche Unitaire), el Partit Comunista Francès, el Partit de la Gauche, i l’anomenat de la Gauche Unitaire. Immediatament , la salutació i obertura a càrrec del president sortint, Lothar Bisky, del Die Linke alemany, la proposta i aprovació del reglament i mètode del Congrés i de les preceptives comissions de treball. Tot seguit inici d’intervencions partidàries intercalades per Informes de grups i comissions, així com per salutacions internacionals, entre les que cal destacar les dels representats del Front Polisario, Foro de Sao Paolo, Front de resistència d’Hondures, FMLN d’El Salvador, Banco Sur d’Amèrica Llatina, i d’altres.
Intervenció d’Àngels Martínez
Cada partit disposava d’un temps global de 14 minuts a administrar-se ell mateix, però respectant sempre el criteri del 50% mínim per portaveu femenina vs. masculina. Dins d’aquesta primera sessió la companya Àngels Martínez Castells es va dirigir el plenari en nom d’EUiA per exposar la nostra aportació sobre un tema que estem treballant i que considerem estratègic: serveis públics i l‘Europa social. Com sempre, magistral i des de la perspectiva de gènere va ser una de les primeres veus que van obrir aquesta perspectiva de treball futur que en acabar el Congrés es confirmà com una línia central per a la nova etapa.
El vespre de divendres, recepció formal al magnífic edifici del Comitè Central del PCF i, per finalitzar la jornada, reunió de la Comissió de Presidents de Partits amb l’assistència del nostre coordinador general, Jordi Miralles. Aquest òrgan va començar a tractar els acords a consensuar per ser presentats a aprovació i votació del Congrés incloent-hi la nova direcció i càrrecs electes.
Dissabte el Congrés va continuar amb tota intensitat i agilitat. La nostra delegació, igual que les altres dues de l’Estat espanyol, la d’IU i la del PCE, patíem de ple l’allau de notícies sobre la vaga salvatge de controladors, la militarització i el tancament de l’espai aeri… amb la conseqüent inquietud per a les previstes tornades a casa. En qualsevol cas allà eren les tres delegacions amb els seus respectius caps de fila, Cayo Lara per IU, J.Luis Centella pel PCE i Jordi Miralles per EUiA. També el nostre eurodiputat, Willy Meyer.
Informes, mocions, resolucions
Es van aprovar diversos informes i mocions/resolucions, entre les que en destaquem algunes: Amèrica Llatina, contra la dictadura dels mercats, per l’Educació pública, campanya contra la xenofòbia i el racisme, pau i reconstrucció a l’Afganistan, esmena i refundació de la Unió Europea, No a l’OTAN--no a la guerra, solidaritat amb els sindicats hongaresos, sobre Sàhara Occidental, sobre els Balcans, Palestina i l’Orient Mitjà, contra la retallada “nova escola” del govern grec, pel control parlamentari dels pressupostos, contra la pobresa a Europa, sobre la unificació de Xipre, contra les expulsions de romanesos, per un nou model de desenvolupament, imposició de taxes a les transaccions financeres, contra les mesures d’austeritat, etc.
Fem esment particular sobre una moció que recollia la proposta “Serveis Públics: Combat per una Europa Social” que vam impulsar i redactar des d’EUiA, i que planteja com crear un Grup de Treball estable i pan-europeu que abordi els drets socials en perill i particularment els serveis públics, entenent com els tres pilars fonamentals l’educació, la salut i els serveis socials… sense oblidar l’aigua, l’energia, el transport, les comunicacions, els serveis postals, etc.
Reclamar més Europa, més esquerra, més social
En aquesta direcció es va centrar també la meva intervenció al plenari que vaig dirigir en nom d’EUiA i de la seva direcció. Un cop més vam reclamar més Europa, més esquerra i més social, més PEE amb la suma i obertura a noves forces antineoliberals i transformadores, i sobretot la necessitat de concretar els discursos en acció. “De les reunions a la reflexió conjunta, de les cimeres als compromisos concrets, dels manifestos a l’acció coordinada, dels congressos a les iniciatives socials i institucionals, del programa electoral a les aliances socials, i en especial amb els sindicats de classe”.
Aquesta proposta amb mobilització inclosa lliga de forma natural amb la decisió congressual d’impulsar una Iniciativa Ciutadana, en el sentit de recollir el milió de signatures arreu d’Europa, com preveu el text del darrer Tractat de Lisboa, per tal d’obligar el Parlament i la UE a debatre i actuar sobre algun tema concret: en aquest cas, sobre la creació d’un Fons europeu pel desenvolupament i estabilització social. La utilització d’aquest instrument democràtic no representa en cap cas (i de forma explícita) la nostra acceptació del Tractat en qüestió, i ens manté dins del rebuig a tota la construcció neoliberal i mercantil de la UE, però ens permet desenvolupar campanyes de sensibilització, d’explicació i de lluita.
Campanyes amb propostes alternatives per anar construint una altra Europa, la social, dels treballador/es i dels pobles i amb concrecions sobre finançament, control democràtic, paper del Banc Central Europeu i de les institucions, i elaborar cartes de garanties socials i dels drets que conformin un altre, un veritable, model social europeu. Va ser el company i ex eurodiputat i ex president del GUE Francis Wurtz, qui va presentar a plenari la crida i va rebre l’aclamació unànime de les delegacions.
Finalment el Congrés va votar en urna una proposta de direcció que havíem consensuat laboriosament: president, Pierre Laurent del PCF. Quatre vicepresidències: Maite Mola, del PCE ; Marisa Matías del Blocco, d’Esquerdas de Portugal; Alexis Tsipras, de Synaspismos Grècia, i Gregore Petrenco, del PC de Moldàvia . Finalment el nou tresorer serà el company Diether Dehm, del Die Linke, Alemanya. Podeu veure la web d’European Left.)
El nou Comitè Executiu
També es va nomenar i aprovar el nou Comitè Executiu que entra immediatament en funcions. El segon cap de setmana de gener es reunirà a Brussel·les i escollirà les responsabilitats del Secretariat (una Permanent de treball i logística). Allà hi serem també els dos representants d’EUiA, a qui continuarem representant la companya Àngels Tomás i jo mateix. És previst que coordinem tasques de moviments socials-–dona i de serveis públics dins del Secretariat respectivament.
Acabada la feina congressual, vam enfilar el retorn (força incert vistes les notícies que ens arribaven de la vaga de controladors aeris) però que va resultar inusualment plàcid i sense complicacions un cop finiquitada la situació de conflicte.
El més important comença ara. Desenvolupar la feina compromesa. Per a nosaltres el repte és molt seriós ja que ens toca estar a l’alçada de les nostres mateixes propostes i molt particularment impulsar i desenvolupar els aspectes de l’Europa social que estem reclamant com a eix de les accions concretes i definidores, en un exercici de realisme i pedagogia que és la millor (potser l’única) base per fer creïble el discurs alternatiu i mobilitzador.
Seguiré opinant, ja d’una manera més personal i menys “acta-crònica” al respecte dels contingut presents en alguna nova intervenció escrita.
I com deia en començar, Voilà, C’est tout ! Salut !
Etiquetes de comentaris: destacat, Internacional
