L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
No sé per què, però tinc una estranya sensació. Una de les meves arrels –potser és la més important?- s’enfonsa a l’illa Galàpagos i allà és descoberta per Charles Darwin, científic viatger a bord del Beagle.
És una sensació o és un somni a imatge del que n’és objecte el Gregor Samsa a La metamorfosi. Malgrat tot, sigui una simple sensació o un somni profund, segueix i em veig sortint de les aigües, posant els peus o les aletes a terra ferma, i iniciant un camí, irreversible, cap a la plena consciència com a ésser humà. I un cop a terra ferma, començo a evolucionar. No em detindré en passos entremitjos i aniré al moment en el que, com a conseqüència del desenvolupament del sistema nerviós puc establir lligams amb els altres companys del grup. “La socialització augmenta l’eficàcia del grup” (Jacques Ruffié).
Amb una gran velocitat he travessat tots els estadis evolutius i m’he posat a la taula a escriure: “Amb una gran velocitat he travessat...” Ja han coincidit el que semblava un somni amb la sensació d’estar somiant. Quelcom està passant aquest any commemoratiu del bicentenari del naixement de Charles Darwin i dels 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies.
Paral·lelament a la celebració estem vivint una forta ofensiva dels creacionistes que, amb lligams religiosos, ens volen fer ser descendents d’Adam i Eva. A Usamèrica en són molts i aquí, l’actitud de la Conferència Episcopal, els hi dóna ales –i no d’àngel precisament-.
Malgrat tot, la cultura ens permet avançar encara que moltes vegades de forma inconscient . I això em planteja una inquietud: Serem capaços d’evitar la destrucció de l’espècie humana? Tindrem temps d’arribar a descobrir l’anella perduda?Em quedo amb aquesta reflexió de l’antropòleg cultural Marvin Harris: “Com demostren els fets, hem de rebutjar, per manca de base científica, les pretensions de que existeixen races superiors i inferiors i de que les divisions jeràrquiques intra i intersocials són conseqüència d’una selecció natural i no d’un llarg procés d’evolució cultural. Hem de reconèixer fins quin grau no podem controlar encara la selecció cultural i hem de lluitar per arribar a controlar-la mitjançant l’estudi objectiu de la condició humana i dels processos que es repeteixen al llarg de la història”.
MARTA CURRAN I FÀBREGAS El passat 17 de juny la Fundació Pere Ardiaca va celebrar un molt merescut homenatge a la companya i lluitadora Soledad Real, que ens va deixar el mes de febrer d'aquest mateix any. La trobada es va realitzar a la plaça Sant Just, del Barri Gòtic de Barcelona al costat de la Llibreria Pròleg que també va voler participar en aquesta celebració, sent la última que organitzen abans del trasllat cap a la nova llibreria al carrer Sant Pere més Baix. Unes cent-vint persones van voler participar en aquest acte, entre d'elles l'escriptora Antonina Rodrigo, la historiadora Mary Nash, la presidenta de l'Insitut de les Dones Marta Selva i el president de l'ACIM Mariano Aragón.
La seva neboda, Núria Salamé actual presidenta de l'ACAPS (Associació Catalana d'amics del poble saharaui) va voler agraïr a totes aquelles persones que es trobaven presents i les que van estar al costat de Soledad durant aquests últims mesos de la seva vida. Per altra banda, Carmen Plazuelo, coordinadora d'història de la Fundació Pere Ardiaca va exposar què va significar Soledad per a la fundació i el per què d'aquest homenatge. En el seu discurs, Carmen va fer émfasi de la importància de celebarar actes com aquest per tal de fer jústicia i poder recordar el treball de totes aquelles dones que van jugar-se la vida pels seus ideals tot patint-ne les conseqüències i que encara avui dia no se'ls ha vist recongut el seu esforç. També va anunciar que està previst posar el seu nom en una escola d'adults de la Barceloneta on durant tants anys Soledad va estar col·laborant a favor de l'alfabetització de les dones del barri.
Després d'un llarg any de treball intens i de rigor, la Fundació Pere Ardiaca va presentar el material de l'exposició que recull les vivences de la companya Soledad i preten transmetre el llegat de valors i coneixements que va deixar aquesta gran dona. En l'acte es va presentar el llibre autobiogràfic, “Las ventanas de Soledad” escrit per Fernando Hernández Holgado que fa un repàs dels anys de lluita i repressió de la homenatjada i on s'incorporen entrevistes d'algunes de les persones que van estar treballant amb ella durant aquesta època. Junt amb la presentació del llibre, es va projectar el video on es dona vida a aquest relat d'històries i on es pot comprovar la intensitat i la força de les paraules de Soledad. Convençuda plenament dels seus actes i de la seva manera de pensar, intenta transmetre aquesta coherència i valentia a aquells qui l'escolten. Realment val la pena veure aquest vídeo i retenir alguns dels missatges que ens dona Soledad per tal de no baixar la guàrdia i seguir lluitant pel que creiem que és just.
Resulta increïble que, en el SXXI continuïn succeint aquestes matances, en nom de la civilització. És un ultratge als humils. Com podem tolerar aquesta infàmia? Un avió es ve a baix i el món es mobilitza, uns camperols indígenes són massacrats en nom de la llei i el mutisme corromp cors, apaivaga veus. Por? Conformisme? Abdicació? Crec que és mostra de menyspreu, no els consideren éssers humans?
He llegit un titular esgarrifós: Indígenes busquen els seus morts perduts a la selva amazònica del Perú. Més de 50 morts, més de 150 ferits. Són part dels que van participar en protestes i desencontres amb les forces governamentals. Van bloquejar carreteres i algunes instal·lacions petrolíferes. Motiu? Demanen es deroguin alguns decrets que violen els seus drets pel que respecta al territori -l'avenç de les indústries petrolieres els obliga a abandonar les seves terres de sempre-, lleis que consten a la Constitució del Perú i que han estat ratificades en pactes internacionals.
Va ser el dia 5 de juny quan van succeir els fets entre manifestants i policia. Asseguren que la policia va ser la que primer va actuar amb trets, a primera hora del matí, els indígenes diuen que es van defensar com van poder, usant les seves llances. Assassinats a trets uns, degollats els altres. Sang i dolor que no cessarà si no s'intenta conciliar la desraó.
Intentar allunyar els indígenes de les seves terres és freqüent, per culpa del menyspreu de qui dirigeixen alguns països, són molts els indígenes que han estat errants des de sempre, i no per plaer. Han estat i són, encara avui en un món "dit" democràtic, moneda de canvi. Quan als dirigents d'un país andí "algú" li promet prebendes, a canvi de les seves terres riques, algunes per explorar però que saben la riquesa que alberga les seves entranyes, qui ostenten el poder no s'ho pensen, venen la seva ànima i la sang del seu poble per satisfer les seves ànsies dominants i la seva avarícia monetària.
No oblidin, de tota manera, que qui a ferro mata a ferro mor, la justícia els passarà comptes per causar tant dolor, tantes famílies trencades, tants espoliats d'aquelles fecundes terres que els van veure néixer. Terres de què els seus fills i néts mai més no gaudiran.
On són les forces conciliadores, les que han d'intervenir per acabar amb tant disbarat? Les Nacions Unides haurien de castigar els instigadors, desproveir-los dels seus càrrecs, pels quals no estan capacitats. Són indignes en no respectar el seu poble, escoltar els seus laments, atendre les seves necessitats vitals, en aquest cas, un tros de terra on viure i morir al costat dels seus.
Mentrestant, què estarà pensant el President peruà? Sento vergonya aliena per la seva inèrcia. Mai més no gaudirà de la confiança del seu poble, com mirar-lis als ulls després del succeït?
Des d'aquestes línies, meu sentit condol per tant dolor, per tanta ignomínia a tots els afectats. És hora d'actuar els qui tenen al seu càrrec la defensa dels països. També, comprometre's que fets tan vils no es repeteixin mai. Perú, la selva amazònica, la seva gent, mereixen millor tracte. La seva vida depèn del que la terra produeix. Els éssers humans, tots, necessitem sentir-nos protegits per aquells a qui vam donar la nostra confiança, el nostre vot, perquè ens defensés en l'adversitat. Lluitem perquè es faci justícia, sense ella no hi haurà equitat. *Periodista
L'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles és una institució social, de caràcter no governamental, no del tipus ONG, que es guia, sense por a dir-ho, per les línees del nostre Partit Comunista. És el referent del moviment de solidaritat amb Cuba. Es va crear l'any 1960, tot just després de la Revolució, amb l'objectiu de canalitzar tota la solidaritat que s'exercia cap al nostre país i la que Cuba exercia cap a altres pobles del món.
Amb quantes organitzacions amigues teniu relació?
Actualment, tenim relació amb 2037 organitzacions de solidaritat i amistat en 148 paisos. A Europa, són unes 700 les organitzacions amb les que mantenim relació.
Quina funció cumpleixen aquestes organitzacions?
Totes aquestes, exerceixen un treball importantíssim, perquè compleixen les prioritats de cada moment, que són tres: Primer, la lluita contra el bloqueix en totes les seves manifestacions. Segon, la divulgació de la realitat del nostre país, en contraposició a les campanyes de desinformació i tergiversació sobre Cuba que tenen lloc als grans mitjans de comunicació, que ja sabem en mans de qui estan. Tercer, un paper vital que desenvolupa el moviment amb els partits d'esquerra, en les seves publicacions, premsa alternativa, butlletins digitals, internet, etc. Tot en conjunt fa que la realitat arribi cada cop a més persones, tasca prioritària juntament amb la labor contestatària a la política dels governs europeus i de la institució europea, sovint subjectiva amb nosaltres i en ocasions lamentablement aliniada a la política del govern dels EUA. Finalment, una altra prioritat molt important, és l'exigència de lliberat dels 5 cubans empresonats injustament acusats a presons dels EUA.
Pel que fa als Cinc, estan pagant amb víctimes un procés polític amanyat, contra cinc joves que estaven lluitant contra el terrorisme que s'engendra contra el nostre país als EUA.
Quina relació teniu amb Defensem Cuba?
Defensem Cuba és un lloc de referència obligatori a l'estat espanyol. Catalunya és una terra molt solidària. Contem amb molts amics, casals en cada ciutat o municipi. Defensem Cuba ha pogut coordinar el treball de tots aquests casals, com a plataforma que ha traçat tasques vitals. Des dels anys 90, ha jugat un paper decisiu, i nosaltres n'estem molt agraïts. En primer lloc, per la seva solidaritat política, sense dubte la més important, però també en la material, sobre tot en plena crisi dels anys 90, en el que nosaltres anomenem Període Especial, període que encara patim però amb menys intensitat. Mai oblidarem els ajuts dels nostres amics catalans en forma de materials que van consistir en medicaments, equips mèdics, aliments especials, materials deficitaris, etc.
Nosaltres valorem el sacrifici que fan els nostres amics en aquest sentit. Defensem Cuba és per nosaltres un exemple de treball, de coordinació. Nosaltres, els cubans, no ens cansem de repetir el factor de la unitat, deixant de banda les diferències que ens poden separar, treballant pels elements comuns.
Què entens per solidaritat?
Per nosaltres, és un deure, és l'entrega d'una persona per una causa comuna o d'altres que la fas teva d'aquest planeta. Nosaltres, som cubans, i no podem oblidar que estem construint el socialisme. Ja ho deia José Martí, "patria és humanitat". I per nosaltres, la pàtria és el planeta. El Che deia que un no podia acostar-se a dormir tranquil sabent que en qualsevol lloc del món s'estava cometent una injustícia. Molts cops la lluita armada la fem nostra, i sempre que hi hagi una injustícia, una persona passant gana, essent explotada, pot comptar amb el suport d'altres, que des de llocs diversos, l'hi dona suport en la seva causa.
Ens sentim molt orgullosos de rebre solidaritat, i ho fem sense cap complexe, perquè nosaltres brindem molta solidaritat: amb tot aquell que necessiti un trocet de pa, nosaltres estem disposats a partir el trocet de pa que tinguem.
Solidaritat no vol dir donar el que et sobra, sino donar inclús el que pràcticament tú no tens.
Sempre parlem de la solidaritat cap a Cuba, però què em podries dir d'aquesta solidaritat de Cuba cap a la resta de paissos?
En aquest moments, tenim més de 50.000 cubans servint com a col·laboradors/es de la salut i l'educació, portant els seus serveis als llocs més recòndits, com la selva i muntanyes de llatinoamèrica o Àfrica. Llocs de treball fins i tot molt extrems. Aquest any, hem practicat 1.6 millions d'operacions de la vista: se’ls ha tornat de la visió a milers de persones del continent llatinoamericà, cas contrari haguéssin restat cegues per manca de recursos. Això és la labor humanitària, això és la solidaritat: posar-te en funció dels desposeïts, ajudar, contribuir amb el teu esforç. Mentre altres porten la guerra, les armes, a altres pobles, com és el cas dels imperialistes norteamericans, Cuba com a país molt petit porta la salut, l'educació, la cultura a altres pobles. Ho veiem com un deure, com a resposta a la solidaritat que rebem.
Aquest any es compleix el 50è aniversari del triomf de la Revolució Cubana. Què vol dir per a tú ser revolucionari avui a Cuba?
És una fita continuar portant endavant el procés de la revolució. La nostra màxima aspiració és contruir el socialisme, i ho tenim clar: és la única alternativa que té el nostre poble de continuar sent lliure, independent, de mantenir la nostra soberania, vivint a tan sols 90 milles de l'imperi més poderós del planeta que ens castiga, ens bloqueja i que amb hostilitats no es perdonen que volguem un sistema diferent al que s'ha imposat a Amèrica Llatina. Això és possible gràcies al suport de la majoria de la població cubana. Sempre hi ha un percentatge que pot no estar d'acord però la gran majoria si que ho està. És un procés que no és perfecte, amb errors, però que te voluntat de rectificació.
Estem en un procés de perfeccionament contínu. És un laboratori d'idees, perquè no existeix una recepta, no es poden importar per cap revolució. Cadascú té les seves característiques, experiències, i s'han d'estudiar, tant si van ser bones com dolentes.
I en això estem, ningú és infalible, qualsevol es pot equivocar. No podem traicionar els principis d'aquells que van lluitar inclús donant la seva vida. Vull agraïr finalment als companys de Defensem Cuba, als casals d'amistat i als companys del PCC que sempre ens han acompanyat al moviment i com a partit amb el nostre país.
Depèn com s’entengui, però sento que menys del que voldria. El primer contacte va ser l’any 97 i fins el 2001 no vaig tornar, després al 2004 i del 2006 al 2009 ha coincidit que he anat un cop cada any.
Què entens per solidaritat?
No esperes res, estàs amb ells perquè tots som, formem i ens sentim part del mateix, sigui un ideal, una lluita…qualsevol objectiu.
I per què amb Cuba?
Ideològicament sempre he defensat el dret de les persones i dels pobles de triar el seu propi destí. Abans, ara i sempre, sense interferències ni internes ni externes; internes com els poders mediàtics que estan al servei de qui els paga i externes com els poders polítics i econòmics. Cuba ha estat sempre per mi exemple de poble decidit a guanyar-se la llibertat i a mantenir-la. Cuba i la seva revolució ha estat i continua sent un mirall on molts pobles del mon es veuen reflectits, és l’esperança per a molts dels que pensen que la justícia social és possible.
De quina manera practiqueu la solidaritat?
Jo formo part del Casal d’Amistat amb Cuba de Badalona, entitat que, des de fa quasi 20 anys treballa amb la solidaritat amb Cuba. Treballem fonamentalment la que s’anomena solidaritat política, que passa per difondre que Cuba ve patint un bloqueig econòmic i financer des de fa quasi 50 anys per part del EUA i els seu aliats, ja que les lleis dels EUA que regulen aquest bloqueig son extraterritorials i afecten les relacions del major poder econòmic de la terra i tercers països, que si comerciéssin amb Cuba no ho podrien fer amb els EUA, contravenint tot el dret internacional. Per aquest motiu defensem el dret del poble cubà a triar el seu destí, sense interferències, com qualsevol altre poble del món.
També donem a conèixer la realitat cubana, ja que les empreses de comunicació del nostre país quan parlen de Cuba ho fan de forma distorsionada i interessada. I un dels temes que més ens preocupa actualment, és la difusió i la lluita per la llibertat de 5 cubans lluitadors contra el terrorisme que des de Miami, i amb connivència de les autoritats dels EUA, es fa contra Cuba i que estan injustament a presons dels EUA des de setembre de 1998 desprès d’un judici manipulat a la mateixa ciutat de Miami. També reclamem el dret dels seus familiars a que els visitin. Es dona el cas de que a dues de les esposes mai les han deixat entrar als EUA per poder visitar als seus marits, contravenint un altre cop més un dret humà bàsic.
Al mateix temps com existeix el bloqueig ens creiem amb el dret de promoure la cooperació pel desenvolupament i presentem projectes a les nostres institucions, per tal que ens subvencionin i dur-los a terme a Cuba. Des de fa anys els projectes que presentem estan relacionats amb la implementació d’energia solar en zones aïllades de muntanya a la província de Santiago de Cuba.
Teniu recolzament institucional?
Tenim recolzament, quan el tenim, en la subvenció dels projectes. A l’entitat com a tal mai hem volgut gaudir de subvencions pels nostre funcionament, volem ser lliures de triar les nostres línies de treball. I també perquè respectem molt els diners públics, que són de tots els ciutadans.
Teniu recolzament popular al barri?
El nostre treball es realitza per tota la ciutat de Badalona. I considerem que sí que tenim recolzament. Cuba és estimada, li pesi a qui li pesi. A les nostres accions i activitats participa molta gent, tot i considerant la desmobilització general que patim, ja siguin de caràcter polític, cultural o lúdiques.
Quins compromisos heu assolit amb la illa per a aquest any?
Continuem en la difusió de la realitat cubana a través d’un fulletó que publiquem dos cops a l’any i repartim a les activitats que es fan als barris de Badalona. Treballem per la llibertat dels 5, amb la difusió del cas. Acabarem la campanya de recollida de fons per ajuda als damnificats pels huracans del 2008. Acabarem el projecte d’electrificació fotovoltaica del poblat de Santa Maria de Loreto a Songo la Malla a la província de Santiago de Cuba, i estem difonent les “Romerias de Mayo” que es celebren a Holguín cada any entre els dies 3 i 8 de maig, que s’han convertit en un Festival Mundial de Joventuts artístiques i intel·lectuals, i que els companys d’Holguín, amb qui mantenim especials vincles en el terreny cultural, ens han demanat que difonguem. Aprofito aquestes pàgines per animar als joves i no tan joves a que mirin la pagina web “baibrama.cult.cu” o busquin a un cercador “romerias de mayo” i vegin l’esclat de pensament, de cultura i d’activitats que es duen a terme en aquests dies a Holguín. Val la pena que s’ho mirin, que s’animin i que hi vagin com a visitants o participants actius en les manifestacions d’art o els col·loquis.
A 50 anys del triomf de la Revolució, podries dir-nos en poques paraules què vol dir per a tu ser revolucionari?
Revolucionari és una paraula molt profunda, amb molt contingut. Per a mi són aquelles persones que volen i actuen per tal que el món evolucioni cap la justícia social per sobre de totes les coses, la igualtat real d’oportunitats en tots els àmbits, que desaparegui l’explotació. Per sobre de tot, actuar per aconseguir un món millor per a l’èsser humà i el seu entorn.
Sempre diem que som solidaris amb Cuba...què en podries dir de la solidaritat de Cuba cap a altres països?
Cuba és l’exemple de solidaritat. Un país bloquejat i amb moltes mancances de caire econòmic sempre ha estat de forma activa lluitant per causes justes que afectaven a d’altres (va jugar un paper molt important en la lluita contra l’ apartheid a Sud-àfrica per exemple) o ha aportat metges, mestres i educadors, esportistes, etc. Allà on ningú més volia estar però que eren imprescindibles, sense esperar res a canvi. I no parlem de la quantitat de joves de països empobrits, on la seva única oportunitat de formació ha estat Cuba amb les seves beques. Centenars de metges i d’altres professionals llatinoamericans, sahrauís, palestins, africans, s’han format a Cuba i avui dia estan servint als seus pobles, retornant el que de Cuba han rebut.
Creus que Obama està significant alguna mena de canvi?
Per ara el canvi només és d’imatge, de discurs tot i que el discurs tampoc incorporava canvis substancials; el “nosaltres podem” és encoratjador, però podem què? No ha fet res ni respecte a Cuba ni respecte a altres temes que va prometre com desmantellar la base de Guantanamo.
Vivim en un món amb pensament únic imperant, i per això tenim aquí una batalla d'idees molt forta, creus que la guanyarem?
Pensament únic....això és el que voldrien els països rics i capitalistes. Al món hi ha moltes persones que no formen part d’aquests països, i bé deuen pensar d’una altra manera....Si bé no podem negar que el capitalisme intenta que hagi un pensament únic, no hi és, exemple som nosaltres que vivim al capitalisme i no pensem com ells, no? Per tant, no sé quan, ni si ho veuré, però estic segura que com Fidel va dir “el mundo o es socialista o no será”
Per diversos motius diferents. Per la meva professió de Director d’Agència de Viatges, vaig haver de viatjar sovint, per temes relacionats amb turisme. Per la meva responsabilitat al Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona, del que sóc President, també vaig viatjar a trobades Solidaries contra el Bloqueig i les agressions dels Estats Units. I per la meva condició de comunista, he viatjat tantes vegades com el nostre compromís Internacionalista ha estat requerit, pels nostres camarades del Partit Comunista Cubà.
Sabem que no t’agraden gaire les medalles. No obstant això, podries dir-nos què significa aquest reconeixement per a tu?
El fet que el Consell d’Estat de Cuba, a petició de l’Institut Cubà d’Amistat amb els Pobles, hagi decidit atorgar en la meva persona la Medalla de l’Amistat, és una mostra més d’aquesta immensa generositat i agraïment de la Revolució Cubana a tots aquells que lluiten per un món més just, més solidari, on la dignitat, la independència i el dret a decidir dels pobles sigui la condició mínima per iniciar els processos de transformació social, tan necessaris com imprescindibles. Aquesta medalla, tot i ser atorgada a nivell personal, és un reconeixement sincer i fraternal al Moviment de Solidaritat amb Cuba a Catalunya, compost per desenes de companyes i companys que per més de vint anys continuen infatigablement treballant per l’acostament sincer entre els pobles cubà i català, perquè ens coneguem millor i evitar que l’enemic comú, l’Imperialisme Nord-Americà, ens passi i confongui amb les seves mentides i les seves veritats a mitges, tan difoses pels mitjans de comunicació a l’Estat Espanyol i recolzades fonamentalment pel Partit Popular i CiU. En condicions difícils, sense suports institucionals, sol comptant amb les pròpies forces agrupades en una plataforma unitària de solidaritat amb Cuba i contra el Bloqueig: DEFENSEM CUBA. Entenc que no és possible atorgar-los una medalla de l’amistat a tots els companys i companyes que se la mereixen i l’accepto amb molta alegria i honor, també en nom dels meus companys i companyes, entre els quals hi ha militants del Partit dels i li Comunistes de Catalunya i dels Col.lectius de Joves Comunistes.
Què entens per solidaritat?
Si ens referim a una causa, un poble o un país, Solidaritat és una paraula que han intentat prostituir, precisament per buidar-la de tot contingut ideològic, en aquesta batalla que entaulem tots els dies en el camp de les idees. L’han homologat a caritat, asistencialisme i donació ( donar el que et sobra ), quan és al contrari, és compartir el que tens, és recolzar incondicionalment sense esperar gens a canvi. Per això li sumem la paraula Internacionalista, i axí aquesta paraula marca un perfil més transformador (en llenguatge europeu), més revolucionari en llenguatge universal.
Quins lligams te el PCC amb el govern de Cuba?
El Partit dels i les comunistes de Catalunya, té una històrica relació amb el Partit Comunista Cubà, precisament reforçada en els moments més difícils pels quals va passar la Revolució Cubana després de l’ensorrament del camp socialista i el període especial. En els moments difícils, és quan cal demostrar la verdadera amistat i la solidaritat internacionalista. El nostre Partit, amb els modestos medis de què disposa, va fer el que tenia i havia de fer : Solidaritat incondicional. Fruit d’aquesta tasca, es van ampliar les relacions també personals, entre els nostres camarades i els camarades cubans, que exercien responsabilitats en els poders populars, sindicats, joventut, etc. Com tu ja saps, a Cuba el govern és del poble i aquesta és la nostra relació amb el govern cubà: de poble a poble.
Com és treballa des del PCC la solidaritat amb Cuba?
Van ser militants comunistes els qui van fundar els Casals d’Amistat amb Cuba, que és com dir la columna vertebral del moviment de Solidaritat. El PCC, és cofundador de la plataforma unitària DEFENSEM CUBA al costat dels altres organitzacions solidàries i polítiques. Va ser un membre del PCC ja mort, l’entranyable camarada José Maria Valverde , qui va proposar el nom de DEFENSEM CUBA. També es desenvolupen projectes de Cooperació en sectors estratègics com l’alimentació i agricultura per part de ONG’s on juguen un paper fonamental camarades del PCC. És a dir, en tots els plans i de manera multidisciplinària, s’impulsen i recolzen projectes i campanyes de solidaritat amb Cuba. De forma unitària i respectuosa amb la necessària independència del moviment solidari, tant a Defensem Cuba com a altres nivells nostres, militants a Esquerra Unida i Alternativa promouen iniciatives solidàries, a nivells sectorials i municipals fonamentalment. L’internacionalisme, integrat als plans de treball de les diverses cèl·lules, ha de facilitar que els camarades portin la solidaritat amb Cuba, a les Empreses i escoles, les universitats, els centres esportius, etc. És amb aquesta finalitat que existeix la Cèl·lula de Solidaritat Internacionalista “Che Guevara” (http://www.cheguevaracat.blogspot.com/)
Què li diries a un militant o nouvingut militant per encoratjar-lo a què militi a la Cèl·lula Che Guevara?
Si el que desitja és posar en pràctica l’Internacionalisme i la Solidaritat, aquest és un marc idoni. Existeix un capitalisme globalitzat i un Imperialisme nord-americà que encara que en declivi, amb tot el seu poder militar, econòmic, polític i cultural segueix i continuarà agredint els pobles i governs que volen superar el capitalisme, el que vol dir que la lluita de classes a nivell internacional es manifesta a través de la lluita dels pobles pel seu alliberament nacional i social. Per això és necessari multiplicar la solidaritat internacionalista i denunciar la naturalesa depredadora i criminal de l’Imperialisme i els seus aliats, siguin aquests els sionistes , el govern marroquí, el govern Colombià o els seus còmplices subordinats de la U.E i l’OTAN. Per als comunistes, és la cèl·lula el vincle amb la base social. El lloc on es debat i es crea la política del Partit. El treball col·lectiu ens fa més forts i efectius. Tot militant solidari que ho desitgi, té un lloc a la Cèl·lula “Che Guevara”.
Quasi sempre es practica el discurs de solidaritat amb Cuba...què en podries dir de la solidaritat de Cuba cap a altres paisos?
Cuba és l’exemple més palpable, del que es pot fer, quan triomfa una Revolució, no una caricatura de revolució. Quan es disputa el poder a la burgesia i s’aconsegueix amb el suport majoritari del poble, a partir d’allà, com a sobirans i independents, sense haver de retre homenatge a cap imperi, ni respondre a més interessos que els dels valors socialistes, es pot practicar la Solidaritat Internacionalista com ho ha fet històricament Cuba amb: Algèria, el Vietnam, R.A.Saharaui, Etiòpia, Nicaragua, Granada, per nomenar alguns països on també han vessat sang Cubana ; per lluitar contra l’apartheit Sud-Africà, com Angola, Namíbia i Moçambic. Tots els pobles llatinoamericans saben el que és la solidaritat cubana quan imperaven les terribles dictadures militars que van sembrar el terror, amb milers de morts, desapareguts i exiliats. Amb el nou escenari a Ammèrica Latina, fruit de la presa del poder polític per les forces democràtic-populars en els processos electorals actuals, el paper solidari de Cuba a estat fonamental, per aconseguir que els esmentats governs d’esquerres, resolguin qüestions fonamentals, com l’eradicació de l’analfabetisme i l’assistència médica pels que mai no havien pogut gaudir d’ella.
Què dir de la solidaritat mèdica cubana a la resta del món?: des de Pakistan, fins a l’Àfrica, passant per Timor Est i la RA Saharahuí Democrática.
A 50 anys del triomf de la Revolució Cubana, podries dir-nos en poques paraules què vol dir per a teu ser revolucionari?
Com deia el Che, “el deure de tot verdader revolucionari és fer la revolució” i “una revolució o és socialista o és una caricatura de revolució “.La Revolució, es fa pas a pas, organitzant-la i des del nostre punt de vista i a Catalunya, revolucionari és aquell que tenint com a objectiu el socialisme, posa TOT de la seva part per canviar TOT el que ha de ser canviat, lluitant per conquerir el poder polític per al poble, alhora que organitza els treballadors i promou la seva unitat, practica l’Internacionalisme com part d’un projecte emancipatori mundial, vertebra un front polític d’esquerres i articula poder popular amb les organitzacions i moviments socials tractant d’aïllar el principal enemic en aquests moments: l’oligarquia espanyola, propietària de l’Estat i ferma aliada de l’Imperialisme Nord-Americà. En això estem. Aprenent a ser revolucionaris, no estètics sinó verdaders.
*Coordinador del Secretariat del C.C. del PCC. Responsable polític de la cel.lula de Solidaritat Internacionalista “Ché Guevara”
MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
ELIO GÁMEZ
SALVA TORRES