L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
COLÒMBIA: La guerrilla de les FARC a través d'un comunicat firmat pel Secretariat de l'Estat Major Central anuncia que alliberarà unilateralment cinc presoners, entre els que es troben tres militars i dos polítics, que seran lliurats a l'exsenadora Piedad Córdoba com un gest d'humanitat i de desgreuge a la "senadora de la pau". El document qüestiona durament el Procurador General de la Nació, Alejandro Ordóñez, a qui s’indica d'extralimitar-se en les seves funcions i d'actuar contra dret en sancionar irregularment la senadora Piedad Córdoba amb la inhabilitació per 18 anys, sense que hagi estat aprovada en cap judici.
Socorro Gomes: “He estat convidada a les VII Jornades sobre Colòmbia celebrades a Barcelona per debatre sobre la situació que s’està vivint en aquest país i sobre quines sortides hi ha al conflicte social i militar”.
Quina impressió tens d’aquestes jornades?
Aquí a Barcelona està passant una cosa molt important: la generositat de les organitzacions que promouen aquesta trobada, enguany la setena, amb un sentiment molt generòs, conscient, i compromès amb la pau del poble colombià, i per tant, contra les guerres
Quin és el sentit del Consell Mundial per la Pau?
Aquesta és una pregunta important. Deu ser perquè la lluita per la pau continua sent vigent. Encara avui dia, és una lluita fonamental: es tracta de la lluita per la supervivència de la humanitat. Per fer-nos una idea, des dels finals dels 80, es consolida la potència més forta, més armada i gran del món. En sí,adquireix un domini indiscutible del món sencer, en quant a les amenaces a països i pobles, utilitzant només el camí de la guerra, amb una política d’agressions i invasions als països, substituint el diàleg i tirant per terra els principis fonamentals de la ONU. La humanitat viu, des de llavors, amb molta inseguretat i amb el terror que els EEUU han anat provocant.
Quin són els camins per assolir la pau?
Per nosaltres és essencial una cosa: enfortir la cultura de la pau. No hi ha pau sense sobirania, sense justícia, sense independència. Per exemple, el cas del poble palestí: fa moltes dècades que busca la pau, però no la pot aconseguir perquè no té el dret a defensar i controlar el seu propi territori. Per tant, aconseguir la pau vol dir en definitiva, derrotar els promotors de la guerra. I el principal guerrerista, la principal amenaça als pobles, a la pau i seguretat internacional, són els EEUU.
Quins són els factors què han fet perpetuar el conflicte a Colòmbia?
A Colòmbia són diversos els factors que han provocat el conflicte. En primer lloc, la situació a Colòmbia és extremadament injusta: les oligarquies són molt conservadores i opressores, els terratents molt cruels, i l’estat fortaleix aquestes injusticies. En aquest sentit, cal recordar com són de sòlids els vincles del govern d’Uribe amb el narcotràfic i el paramilitarisme, responsables de milers de morts, milers de refugiats. En segon lloc, Colòmbia mostra a tota Amèrica Llatina una imatge molt vinculada amb els Estats Units: sens dubte, Colòmbia és una punta de llança d’aquest país a la nostra regió com ho és Israel a Orient Mitjà. Creus que es pot arribar a una solució per la via de l’actual democràcia a Colòmbia?
A Colòmbia no es pot parlar de democràcia, en una societat assetjada per la por i el terror. No hi ha dia sensa pluja d’assessinats: són els “falsos positius”. Els paramilitars i l’exèrcit del govern, segrestren constantment joves de les seves cases per assassinar-los com si fossin guerrillers. Amb aquesta operació els assassins justifiquen el que reben com ajuda dels Estats Units; cas contrari, no hi hauria benefici. D’aquesta manera, els assassins subvencionats pels Estats Units executen una neteja social eliminant a la població més excluida de la societat: els més pobres. I el poble, ja no aguanta més aquesta pressió.
Què en pensen els sindicats d’aquestes agressions?
Els sindicalistes a Colòmbia ens diuen que és més fàcil crear una organització paramilitar o narcotraficant que un sindicat. Llavors, de quina democràcia estem parlant, en un país amb atur elevat i una pobresa que afecta ja al 70% de la població?
Si fóssis presidenta de Colòmbia, quina seria la teva política?
Company, és molt difícil parlar d’un país que no és el teu. Nosaltres tenim solidaritat amb el poble colombià, volem i defensem la sortida que volen molts sectors de la societat colombiana: la sortida del diàleg amb un camí que podriem anomenar humanitari.
Perquè no es pot obviar el conflicte i perquè hem d’atacar les seves causes. Inicialment, lliberant als presos d’ambdós llocs: els de la guerrilla i els del govern d’Uribe. Després, assentant-nos varis sectors per buscar la sortida democràtica.
Hi ha realment voluntat política per resoldre aquest conflicte?
En aquest moment és la senadora Glòria Inés qui està buscant aquest diàleg. Però poc interessa al president Àlvar Uribe que no admet pas aquestes iniciatives de diàleg, de pau. Ell busca una victòria militar, però no ho està aconseguint. La societat civil no suporta ja un govern de corrupció, de narcotràfic, de paramilitarisme, de persecussió ideològica, de criminalització dels opositors al govern. Tothom qui parli de pau, de canvis humanitaris, és perseguit. En aquest sentit, la senadora Piedad Córdoba va obrir un procés molt important i Uribe, el que fa, es deconstruir constantment la seva imatge amb amenaces a la seva vida i entorn.
Obama tindrà la mateixa política de suport militar que Bush?
Fa poques setmanes va visitar-nos, va tenir una actitut políticament correcte, molt civilitazada, amb una actitut d’aproximació destacable. I va sortir molt ben fotografiat a la premsa. Però fins al dia d’avui, res ha cambiat. És necessari que trenqui aquesta relació viceral que els Estats Units tenen amb el govern corrupte d’Uribe per demostrar definitivament la seva intenció per assolir la pau. I en aquest sentit, cal recordar que el govern d’Uribe no busca la pau. Sens dubte, un govern sustentat fins ara per Bush, amb plans bilionaris per investir exclusivament en militarisme, no pot pas buscar-la.
Quin paper juguen paisos veins a Colòmbia?
Els canvis dels paisos llatinoamericans, com a Veneçuela, Equador, Bolívia, Brasil, entre d’altres, van en la direcció dels foros per enfortir la integració regional. D'aquesta manera, es busca consolidar les forces llatinoamericanes per resistir al domini imperialista.
En conjunt, aquestes forces d’aquests governs, van ser vitals per contrarestar els intents de la guerra preventiva que Bush va materialitzar molt clarament en l’assassinat de militants de les FARC a l’última invasió en territori equatorià. Sens dubte, va ser un refuig històric.
Amèrica llatina està canviant. Avui, ja no es tracta de l’Amèrica del pati del darrera dels Estats Units. Ja parlem d’una llatinoamèrica amb projectes, amb propostes, que busca un camí de la independència, de progrés i de pau. Perquè volem resoldre els nostres conflictes amb diàleg, amb justícia, amb sensibilitat, tot isolant els objectius imperialistes a la regió.
Colòmbia es troba, des de fa més de quaranta anys, en un conflicte motivat per la disputa pel territori i per la concentració de la propietat de la terra en la que uns 15000 propietaris tenen més del 72% de la propietat privada del país. Aquest fets, han provocat uns constants enfrontaments entre els diferents actors socials que conformen la vida diària del país i unes terribles conseqüències de 10 milions de camperols en una situació paupèrrima, altes taxes d'analfabetisme i uns 4 milions d'exiliats entre les principals causes. Ens trobem, a més a més, en un context on existeix un conflicte d'identitats entre la població indígena i la resta, en la que els primers es troben en una situació de minoria i reclamen que se'ls respecti la seva cultura i els seus drets Des de la Taula Catalana per la Pau i els drets Humans a Colòmbia, es van organitzar aquestes jornades per fer un anàlisis en profunditat d'aquesta complexe situació. En un ambient molt dinàmic, entre ponents i públic, es varen plantejar diverses possibles solucions per tal de fer front aquest conflicte. Entre d'altres, es va parlar de que és imprescindible que el govern admeti el propi conflicte intern, que es reconegui la autodeterminació dels pobles indígenes i que es subscrigui les cartes del poble indígena, que no es criminalitzin els moviments socials que lluiten pel drets de tot el poble colombià i que es busquin polítiques per poder fer front d'una vegada per totes al narcotràfic, entre moltes d'altres qüestions. En definitiva, es va fer especial èmfasi al fet que per solucionar els problemes militars, s'havien de resoldre els problemes socials a través d'una reforma econòmica i social.
Pel que fa a l'ajuda internacional i quin ha de ser el nostre paper des de Catalunya, es va comentar que s'han de seguir impulsant les ajudes humanitàries, que s'ha de ser coherents amb les polítiques que s'impulsin i que, per altra banda, és molt beneficiós que es realitzin aquest tipus de jornades per tal de que es parli de la realitat del conflicte ja que, moltes vegades, no ens arriba aquest tipus d'informació o ens ve manipulada. De totes maneres, tot i que és imprescindible que tots i totes sapiguem que és el que realment està passant a Colòmbia, en general, estaven d'acord en que no es pot esperar que els organismes internacionals solucionin els problemes que el poble colombià ha de resoldre. Ha de ser des de la resistència civil on s'estableixin les bases per tal de defensar el dret de tots i totes les colombianes. Consciència, organització i lluita del poble colombià, va ser la consigna amb la que Alexandra Bermúdez* va tancar el segon dia d'aquestes jornades.
*Portaveu de la plataforma Assemblea Permanente de la Sociedad Civil por la Paz en Colombia *Lema de les jornades
El poble de Catalunya té una llarga tradició de pau i mira amb horror la guerra. Per reafirmar aquesta convicció i legitimar la feina que per la pau duen a terme nombroses organitzacions de tota mena, es tira endavant una llei que alimentarà la cultura de la no violència
“Catalunya ha estat i és un país impulsor de pau, dins i fora del seu territori”. Així comença el preàmbul que obre les portes a una realitat llargament acariciada per aquest país: l’aprovació de la llei de l’Institut Català Internacional per la Pau, que, molt resumidament, es fonamenta en la idea de l’abolició de la guerra com a mètode per solucionar els conflictes, d’una banda, i de l’altra, a “posar al servei de Catalunya i de la comunitat internacional un instrument que impulsi els valors i la pràctica de la cultura de la pau, de la seguretat humana, del desarmament i de la resolució pacífica dels conflictes i de les tensions socials”.
A més de regular actuacions i competències, la llei estableix la creació de dos instruments: el Consell Català del Foment de la Pau i un Institut Internacional per la Pau. El primer, integrat per representants de l’Administració de la Generalitat, ens locals, grups parlamentaris i ONG per la pau, entre d’altres, es va fundar el 2005 i és plenament actiu.
Pel que fa al segon, ara obté llum verda, i s’ha de configurar com una entitat creada pel poble de Catalunya, autònoma i independent del poder polític, les principals funcions de la qual seran la recerca i l’eradicació de la violència d’origen sociopolític; haurà d’observar, educar, sensibilitzar i crear un estat d’opinió favorable a la pau. Haurà de ser, per últim, internacional i catalana alhora, amb senyals que identifiquin el seu origen i tradició.
LA LLEI DIU:
- L’Institut Català Internacional per la Pau ha de ser un institut català, creat a partir de la iniciativa de la societat i de la relació de col•laboració entre les administracions públiques i la societat, amb un fort impuls parlamentari, amb vocació de compromís i de servei internacional, coherent amb els valors que impulsa i hereu de la tradició catalana que cerca la pau mitjançant el diàleg, la negociació i el pacte.
- Donar servei i suport a les activitats de la ciutadania i els moviments actius i compromesos en el foment de la pau, mitjançant la col•laboració i l’organització d’activitats pròpies d’una institució universitària, com la recerca, la docència i la transferència de coneixements.
- Estudiar i comprometre’s a ajudar a resoldre els antagonismes vinculats a causes estructurals basades en asimetries profundes, en conflictes de component ètnic o cultural rellevant, en conflictes derivats de la distribució desigual i de l’explotació desmesurada dels recursos i en l’articulació deficient d’organitzacions polítiques intermèdies o de procediments de negociació, de resolució i de transformació de conflictes.
- Comprometre’s a construir i a fomentar la pau i les activitats que se’n deriven, especialment en el terreny dels processos de pau, del desarmament i de la construcció de la pau després d'un conflicte armat.
COLÒMBIA: La guerrilla de les FARC a través d'un comunicat firmat pel Secretariat de l'Estat Major Central anuncia que alliberarà unilateralment cinc presoners, entre els que es troben tres militars i dos polítics, que seran lliurats a l'exsenadora Piedad Córdoba com un gest d'humanitat i de desgreuge a la "senadora de la pau". El document qüestiona durament el Procurador General de la Nació, Alejandro Ordóñez, a qui s’indica d'extralimitar-se en les seves funcions i d'actuar contra dret en sancionar
