L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El govern de Catalunya, conformat a nivell pràctic per l’aliança tripartita de Convergència, Unió i Esquerra Republicana diu defensar un projecte de transició nacional per al nostre país. Tanmateix, a la vista dels darrers pressupostos, els i les comunistes no podem deixar de qüestionar-nos el projecte nacional que aquestes opcions defensen. Quin país es pot construïr mantenint la despesa pública en protecció social entre les més baixes de la Unió Europea? Quin país es pot construir amb impostos baixos a les grans fortunes? Quin país es pot construir amb els percentatges més baixos de tota Europa en treballadors/es de l’administració pública? Quin país es pot construir privatitzant i venent-se el patrimoni, sotmetent-se als interessos del gran capital internacional? Més informació »
La majoria absoluta del PP al Congrés espanyol ha convertit aquesta càmara en un veritable instrument de batalla contra els fonaments més bàsics de la Democràcia. Totes les reformes legislatives impulsades per la dreta espanyola constitueixen un atac obscè als principis teòrics de l’Estat de Dret i un atac a la Classe Treballadora sense precedents.
La Reforma de l’Administració Local que el PP està preparant és una nova amenaça als serveis públics i un veritable atac als ciments de la democràcia: els Ajuntaments. La proposta de Llei pretén assegurar al govern estatal el control efectiu de les administracions locals, delimitant les seves competències, i cerca despullar els ajuntaments de moltes d’elles. La llei obliga els Ajuntaments a cenyir-se als serveis obligatoris, més bàsics (enllumenat, cementiri,…), que a més podran privatitzar-se, i els força a deixar de prestar els serveis facultatius, que són la gran majoria dels serveis que proporcionen a la ciutadania. Més informació »
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya va presentar la seva aportació al XIX Congrés del Partido Comunista de España, celebrat els passats 15, 16 i 17 de novembre. L’aportació del PCC va centrar-se en 3 punts principals: la lluita contra el neoliberalisme, la unitat comunista i la necessitat d’un projecte Constituent per a Catalunya i per a Espanya, que asseguri les bases d’una República Catalana i una República Federal dels Pobles d’Espanya. Reproduïm aquí un el fragment relatiu a la República Catalana. (http://partit.pcc.cat/2013/11/aportacion-del-pcc-al-xix-cngreso-del_14.html) Més informació »
Partits arribats de tots els punts cardinals, des d'USA a Austràlia, des d'Argentina a l'Índia i des d'Àfrica del Sud a la Federació Russa, vam acollits per El Partit Comunista Portuguès, amb la capacitat organitzativa i la fraternitat que els caracteritza. Més informació »
La frase que ens dóna el títol li dirigia en un escrit, el passat 1d'octubre, Jean-Claude Lefort a Manuel Valls, ministre de l'interior a França. Aquell, Diputat honorari, fill de "manouche", havia nascut a París el 15 de desembre de 1944. El motiu era l'actitud del ministre Valls, i per extensió del govern socialista del que formava part davant el problema dels campaments de "roms", gitanos romanesos.
La construcció d'una República Catalana, Social, Democràtica i lliurement federada, és l'objectiu estratègic inherent a la definició de la nostra organització, com a Partit dels i les Comunistes de Catalunya. La definició de la nació catalana, des d'una perspectiva de classe, com a marc de lluita del nostre projecte de transformació socialista, implica també la necessitat d'una estratègia catalana al socialisme i una proposta definida de construcció nacional.Més informació »
"(…) Si volem esbrinar el significat d'autodeterminació de les nacions, sense jugar amb definicions legals, i sense “inventar” definicions abstractes, sinó amb l'examinació de les condicions històriques i econòmiques dels moviments nacionals, hem d'arribar inevitablement a la conclusió que l'autodeterminació de les nacions implica la separació política d'aquestes nacions d'òrgans nacionals aliens, i la formació d'un estat nacional independent."
(…) En donar suport al dret a la secessió, se'ns diu, doneu suport al nacionalisme burgès de les nacions oprimides. Això és el que diu Rosa Luxemburg, i que repeteix l'oportunista Semkovskij, que casualment és l'únic representant de les idees liquidacionstes en aquesta qüestió, en la publicació liquidacionista!
La nostra resposta és aquesta: no, és a la burgesia per la que és important una solució “pragmàtica” a aquesta qüestió. Pels treballadors allò que importa és distingir els principis de dues tendències. En la mesura que la burgesia de la nació oprimida combat l'opressor, sempre, en tot cas, i més fortament que en cap altra, en som favorables, ja que som els enemics més ferms i coherents de l'opressió. Però en la mesura que la burgesia de la nació oprimida defensa el seu propi nacionalisme burgès, hi estem en contra. Lluitem contra els privilegis i la violència de la nació opressora, i de cap forma passem la lluita per privilegis de part de la nació oprimida.
Si, en la nostra agitació política, no proclamem i defensem la consigna del dret a la secessió, caurem a les mans, no tan sols de la burgesia, sinó també dels terratinents feudals i de l'absolutisme de la nació opressora. Kautsky fa temps emprà aquest argument contra Rosa Luxemburg, i l'argument és indiscutible. Quan, en la seva angúnia per no “ajudar” la burgesa nacionalista de Polònia, Rosa Luxemburg refusa el dret a la secessió en el programa dels marxistes de Rússia, ajuda de fet les Centúries Negres grans russes. Ajuda de fet la tolerància oportunistes dels privilegis (pitjors que privilegis!) dels gran russos.
Duta per la lluita contra el nacionalisme a Polònia, Rosa Luxemburg ha oblidat el nacionalisme dels grans russos, per bé que aquest nacionalisme siga el més fort en l'actualitat. És un nacionalisme que és més feudal que burgès, i que és el principal obstacle a la democràcia i a la lluita proletària. El nacionalisme burgès de qualsevol nació oprimida té un contingut democràtic general que es dirigeix contra l'opressió, i és en relació a això que li donem un suport incondicional. Alhora el distingim estrictament de la tendència cap a l'exclusivisme nacional; lluitem contra la tendència de la burgesia polonesa a oprimir els hebreus, etc.
Això és poc “pragmàtic” des del punt de vista de la burgesia i dels filisteus, però és l'única política en la qüestió nacional que és pragmàtica, i es base en els principis, i realment els promou, de la democràcia, la llibertat i la unitat proletària.
El reconeixement del dret a la secessió per tot; la consideració de cada demanda concreta de secessió des del punt de vista d'eliminar totes les desigualtats, tots els privilegis i totes les exclusions.
Considerem la posició d'una nació opressora. Pot una nació ésser lliure si oprimeix altres nacions? No pot. Els interessos de la llibertat de la població gran russa requereixen una lluita contra aquesta opressió. La llarga i secular història de repressions dels moviments de les nacions oprimides, i la propaganda sistemàtica a favor d'aquesta repressió que venia de les classes “superiors” ha creat uns obstacles enormes a la causa de l'alliberament del propi poble gran rus, en la forma de prejudicis. (…)
Amb tot, no podem avançar cap a aquest objectiu si no lluitem contra tot nacionalisme, i no sostenim la igualtat de les diverses nacions. Si Ucraïna, per exemple, està destinada a formar un estat independent, això és un afer que el determinaran milers de factor impredictibles. Sense provar de fer “prediccions”, sostenim fermament allò que resta fora de tot dubte: el dret d'Ucraïna de forma aquest estat. Respectem aquest dret; no sostenim els privilegis dels grans russos en relació als ucraïnesos; eduquem les masses en l'esperit del reconeixement d'aquest dret; en l'esperit de refusar els privilegis estatals per cap nació.
En els salts que totes les nacions han donat en el període de revolucions burgeses, els xocs i les lluites al voltant del dret a un estat nacional són possibles i probables. Els proletaris declarem que ens oposem als privilegis grans russos, i això és el que guia tota la nostra propaganda i agitació.
En la seva petició de “pragmatisme” Rosa Luxemburg ha perdut de vista la principal tasca pràctica del proletariat gran russ i del proletariat de les altres nacionalista: el de l'agitació i la propaganda quotidianes contra tots els privilegis estatals i nacionals, i pel dret, el dret igual de totes les nacions, a llur estat nacional. Aquest (en l'actualitat) és la nostra tasca principal en la qüestió nacional, ja que únicament d'aquesta forma defensarem els interessos de la democràcia i l'aliança de tots els proletaris de totes les nacions en una marxa igual. (…)
V. I. Lenin: “El dret d’autodeterminació de les nacions” (1906)
El text complet a www.marxists.org
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya ha estat, des de la seva fundació, ferm defensor del dret a l’autodeterminació de Catalunya, des d’una perspectiva de classe i internacionalista. Això implica que sempre hem afrontat la construcció nacional de Catalunya des de la perspectiva dels interessos de la Classe Treballadora, no només catalana, sinó de la resta d’Espanya i del món.
El procés d'unitat comunista a Catalunya és un fet, i evidentment la construcció nacional de Catalunya és un fet de primer ordre dins els debats i els plantejaments que fem els comunistes de Catalunya [1][2]. Aquesta petita reflexió només pretén tocar uns pocs temes, seguint més o menys l'estela dels articles citats i que formen part d'aquests debats dins de l'esquerra nacional.
Una forma de valorar un sistema social és veure el tracte que dóna a la infància i a la joventut, i també la consideració per l’educació al llarg de la vida d’una persona, que l’ha de fer progressar personal i professionalment, i que per tant, també ha de significar un avenç pel conjunt de la societat. Al llarg de la història, l’educació, que és dret universal, i que és una poderosa eina d’emancipació ha estat sovint instrumentalitzada per a tenir el control ideològic de la societat.
El govern de Catalunya, conformat a nivell pràctic per l’aliança tripartita de Convergència, Unió i Esquerra Republicana diu defensar un projecte de transició nacional per al nostre país. Tanmateix, a la vista dels darrers pressupostos, els i les comunistes no podem deixar de qüestionar-nos el projecte nacional que aquestes opcions defensen. Quin país es pot construïr mantenint la despesa pública en protecció social entre les més baixes de la Unió Europea? Quin país es pot construir amb impostos baixos a les grans fortunes? Quin país es pot construir amb els percentatges més baixos de tota Europa en treballadors/es de l’administració pública? Quin país es pot construir privatitzant i venent-se el patrimoni, sotmetent-se als interessos del gran capital internacional? Més informació »
