L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
Al Bar del Pi, a la plaça del mateix nom podem llegir en una placa
Aquí va ser fundat
el 23 de juliol de 1936
el Partit Socialista Unificat de Catalunya
PSUC
Barcelona,
23 de juliol de 2001
Nosaltres, fidels als nostres orígens, no ho oblidem i, a més a més
avançarem en la línea que els Ardiaca, Comorera, Vidiella,… ens van
assenyalar.
I com la tècnica ha avançat extraordinàriament, no ens conformarem amb
deixar constància del nostre treball unitari amb una foto, sinó que
deixarem també vídeos i potser i tot, algun streaming.
En la mort de Nadine Gordimer, escriptora sudafricana Premi Nobel de
Literatura 1991 i a la llum dels aconteixements de la franja de Gaza,
una reflexió seva:
"Als països on la repressió preval, l'escriptor no ha de censurar-se a
si mateix ni donar-se per vençut,...hi ha coses que escrius i guardes
en un calaix perquè la censura no durarà eternament..."
Ahir, centenari del naixement del poeta mexicà Efraín Huerta, pensava en el dia d'avui, jornada de "pompa i circumstància". I avui no puc deixar de pensar en uns altres poemínimos:
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya camina cap al seu 13è Congrés. Aquest número extraordinari de l'Avant recull els documents per al debat. Més informació »
L’any 1937, en plena guerra, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va encarregar a Miquel Paredes i Lola Anglada la creació d’una figura que simbolitzés la lluita democràtica contra el feixisme. Així va néixer “el més petit de tots”, també conegut com la “mascota de la revolució”, un infant amb barretina, el puny alçat i una senyera. Més informació »
La gestió neoliberal de la crisi, que ha prioritzat el rescat als grans capitals bancaris i el pagament del deute públic per sobre de garantir els drets bàsics de la ciutadania, ha precipitat la crisi del règim polític de 1978. Un ampli moviment popular i democràtic de resposta i impugnació d'aquest estat de coses, essent el 15M el seu referent més clar, i s'ha articulat i madurat. Més informació »
Tal com havien previst tots els pronòstics sobre les eleccions europees, els resultats finals confirmen un debilitament del bipartidisme, tant a escala nacional, com estatal, com europea. En línies generals, la ciutadania ha castigat als principals impulsors de les polítiques neoliberals: populars, liberals i socialdemòcrates. Més informació »
Encara que previsible, la victòria d’ERC a Catalunya i l’avenç d’ICV-EUiA capgira cap l’esquerra la correlació de forces dels partits a favor del Dret a Decidir. El PSC s’enfonsa sense el sector catalanista. Els pobres resultats de la dreta catalana, tant de CiU com del PP, posen de manifest l’exigència de la societat d’un gir en polítiques socials i aprofundiment democràtic. El lerrouxisme de Ciutadans s’estanca a Catalunya davant la irrupció de Podemos que a Catalunya aconsegueix 117 mil vots. Més informació »
Els resultats de les eleccions europees a l’Estat Espanyol posen de manifest el col·lapse del sistema polític espanyol sorgit de la transició. La pèrdua de més de cinc milions de vots entre el dos grans partits espanyols amenaça el sistema bipartidista. L’important creixement d’IU i Podemos deixa en segon terme el creixement del populisme de Ciutadans i UPyD. Bildu es consolida com a segona força a Euskadi. Més informació »
per Joan Josep Nuet
Que el PP i el PSOE hagin sumat junts menys del 50 % dels vots i que Esquerra Plural ( IU, ICV - EUiA, Anova, LV ) i Podemos sumin junts un 18% en aquestes Eleccions Europees sol són nombres, però crec que són els avisos d'un Tsunami polític que s'està forjant i que va a desencadenar un veritable canvi d'escenari polític a Espanya. Més informació »
per Raül Valls
Per construir un altre món cal desmuntar peça per peça el que avui una majoria accepta encara com a indiscutible. Sempre han estat un pocs que empenyen per fer caure l’estructura vella i decadent d’una societat que voldríem transformada. Un món que veiem aliè, que no sentim com a nostre. Però mentre empenyem, pensem, parlem, projectem i somiem. Però no qualsevol somni, sinó somnis que farem realitat, potser avui o demà… Més informació »
Com era previsible, les protestes contra el desallotjament de Can Vies a Sants han desembocat, una vegada més, en l'agitació de l'espantall de "la violència" a càrrec d'incontrolats antisistema, okupes salvatges i altres fantasies mediàtiques. Més informació »
Aquest any es commemora el 130 aniversari des que la Federació Americana del Treball (AFL) va marcar com a objectiu assolir la jornada laboral de vuit hores. L'1 de Maig de 1886 es va escollir com la data d'inici per a aquesta reivindicació. Avui encara, la classe treballadora, segueix lluitant per aconseguir aquesta reivindicació. Les jornades segueixen sent en molts casos superiors i les condicions de treball i de vida han experimentat un franc retrocés. Les millores aconseguides estan sent eliminades per les polítiques dels governs neoliberals i conservadors. Els governs d'orientació socialdemòcrata estan defraudant a milions de treballadors i treballadores amb les seves polítiques d'apuntalar el sistema capitalista, retallant drets socials, polítics i econòmics i la ultradreta avança amb el seu discurs xenòfob i populista com ho han demostrat les recents eleccions a França i Hongria, i en el conflicte d’Ucraïna.
"Així com la crisi del capitalisme posa de manifest els límits històrics del sistema, la crisi de la Unió Europea mostra que la UE no és en essència reformable, com una estructura i procés neoliberal i militarista. Una altra Europa només serà possible amb un canvi radical dels fonaments sobre les quals la UE va ser construïda."
La gestió neoliberal de la crisi, que ha prioritzat el rescat als grans capitals bancaris i el pagament del deute públic per sobre de garantir els drets bàsics de la ciutadania, ha precipitat la crisi del règim polític de 1978. Un ampli moviment popular i democràtic de resposta i impugnació d'aquest estat de coses, essent el 15M el seu referent més clar, i s'ha articulat i madurat. 
