Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


01 de novembre 2014

ROMAN I ARDIACA

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA


Roman i Pere. Pere i Roman. M'és difícil decidir per qual d'ells
començar ja que el temps que els ha anat identificant cada cop més,
com ja ho estaven en la seva època de militància activa, ha anant
diluint la seva imatge, esborrant-la de la nostra memòria i deixant-la
d'un color sípia, tant característic de les fotos guardades en alguna
caixa o, amb sort, enganxades en un àlbum. M'he decidit d'una forma
al·leatòria ja que, en tot cas, cap al final, ambdós es preocupaven
de les organitzacions locals. El Pere, sobretot, de la terra ferma i
amb un caire més visible, després del seu alliberament de la presó.
Ambdós, a la fi, mantenint una amistat ─entre ells, i amb mi─ fins al
final dels seus dies.

No puc oblidar tots els passos de la preparació del miting a Lleida
el 24 de juny de 1976, al Teatre Principal ─ple de gom a gom, fins i
tot les escales i el vestíbul─ en el que jo havia de fer de
presentador. Recordo els equilibris a l'hora de buscar un lema que fos
acceptable per Govern Civil. Jugant amb les paraules "Lleida,
democràcia, futur"; res que s'atansés a "PSUC". Però no oblidaré les
meves primeres paraules en la presentació de l'acte: "Ens hem reunit
aquí per commemorar el 40 aniversari de la fundació del Partit
Socialista Unificat de Catalunya", mentre un seriós Pere Ardiaca, al
mig de la taula d'oradors, esperava el seu torn per a intervenir.

Tampoc no puc oblidar-lo venent el Treball al carrer Major entre una
colla de camarades i del que hi ha constància gràfica que ara és a
l'arxiu de la Fundació Pere Ardiaca i que ja he comentat en algun
vell Avant.

Permeteu-me que recuperi unes paraules que surten de l'amistat i el
compromís i molt importants per la seva procedència:

"AL MESTRE I AMIC

"Quan vares començar el personal mestratge sobre meu, ja eres un
lluitador de llarga història.

"La nostra coneixença nasqué lluny d'aquí per raons de seguretat. Al
llarg dels anys he conegut la teva paciència revolucionària i la teva
serenor en front de les situacions diverses que vivia la nostra terra,
sempre caminant i adreçant-nos cap a la recuperació de la democràcia i
dels drets nacionals de Catalunya.

"El teu concepte de la lluita unitària i marxista-leninista ens portà
a mantenir amb fermesa el nucli dels principis ideològics dels que no
es pot abdicar si es vol servir a la funció de transformar la nostra
injusta societat.

"Recordo quan et vaig visitar a la presó de Burgos i com, gràcies a la
vostra lluita, es va poder fer l'entrevista sense reixes, i ens vàrem
unir en una forta abraçada amb la que transmeties l'afecte de
l'amistat i la fermesa del lluitador.

"Seguirem el camí, i pots estar segur que molts joves ja avancen
convençuts de que és l'únic que condueix a la realització del món pel
que tu has sofert i lluitat.

"Gràcies, mestre, el teu amic, Agustí de Semir."



I tant companys, i tant diferents. Roman sempre invisible al teu
costat en un treball de llarg efecte, organitzant, mantenint el caliu.
No puc oblidar les reunions del Partit que es feien a casa meva a
Balaguer, encara no cremada, i a les quals acudia Roman com si fos un
viatjant de començ del que només coneixíem el seu nom. Ni tampoc puc
oblidar el pols tremolós, quan la malaltia començava a fer els seus
estralls, amb el que s'esforçava per dedicar-te el llibre: "Al company
Miquel Angel Soria un jove i veterà lluitador per les gran idees del
Socialisme. Afectuosament, Román." Sempre m'havia vist amb bons ulls,
perquè la joventut ja només era un record. Però el seu "Camarada,
segueixes com a Balaguer" em treia anys de sobre. Ja havien passat uns
vint anys i ell seguia igual de lúcid.

Avui és un bon moment, quan hem fes passos importants endavant, per
recordar unes de les seves darreres intervencions a l'Avant. A la
pregunta del redactor Pep Valenzuela (4-1997):

─ "En este contexto, ¿qué pasa con las propuestas de unidad?

─ Primero, la lucha por la unidad de las fuerzas de izquierda. Con
seguridad el Congreso ratificará la orientación unitaria que se dio el
PCC en su fundación, que era y es continuación de la lucha
revolucionaria de los comunistas organizados en el PSUC, lucha contra
la reacción catalana en una etapa representada en políticas del
franquismo y hoy, en diferentes y nuevas condiciones, en la derecha
catalana que representa Pujol.

El PCC seguirá luchando por una verdadera unidad de las izquierdas. (...)

El segundo elemento, no de menor importancia, es el de la unidad
comunista. Desde su fundación, el PCC ha sido un luchador consecuente
por la unidad de los comunistas. Cierto que años atrás esta era una
idea que chocaba con muchas dificultades debido a la experiencia
eurocomunista. Pero la idea ya era justa entonces. Y hoy lo es aún
más: por la existencia del gobierno Aznar-Pujol, cada vez más
autoritario y enfeudado en las directrices de Maastricht y las
multinacionales; y porque la unidad de las izquierdas recibiría un
gran impulso. Esta unidad reforzaría el papel y la lucha de los
obreros y las masas por sus reivindicaciones frente a la patronal y el
gobierno de la derecha. (...)

El problema de las siglas es una cuestión de importancia relativa. No
debe ser lo que decida. Lo esencial son los principios ideológicos, el
proyecto de partido, el programa. No es tarea fácil pero no abordarla
sería hacer dejación, hoy, de un deber revolucionario."

Avui, tots dos haguessin estat al capdavant del moviment unitari. És
l'homenatge que els hi devem.


24 d’octubre 2014

RAMIRO PINILLA SEMPRE ENTRE NOSALTRES

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA



Hi ha notícies que són com un cop de mall al cap. I la mort de Ramiro
Pinilla n'és una d'elles.

A casa em diuen que faig massa necrològiques però és que cal remoure
les consciències, posar en marxa la memòria quan els personatges que
han anat composant les nostres arrels desapareixen.

Quant l'any 1979 vaig trobar-me amb el Ramiro Pinilla venent els seus
llibres exposats al terra de la Casa de Campo de Madrid ─era la festa
del PCE─, ja feia dos anys que havia llegit els dos volums d'Antonio
B..."EL ROJO" ciudadano de tercera. España, España... , que havia
editat Albia Literaria.

"Me llamo Antonio B..., pero cuando madre me echó al mundo, una mujer
que estaba allí dijo: '¡Leches, si es rojo como un rayo!' Así que no
vaya usted por las Cabreras preguntando por Antonio, porque desde
entonces todo el mundo me conoce por el Rojo. Aquella mujer exageró,
sólo soy rubio."

Ramiro Pinilla havia creat unes Ediciones Libropueblo i venia els seus
exemplars per subscripció. Tinc a les mans el nº 5, Andanzas de Txiki
Baskardo, editat en castellà i euskera l'any 1980, on ja apareix el
Baskardo de Valles verdes, colinas rojas, l'extraordinària trilogia
que inicia la nova vida literària del nostre autor. Cada exemplar de
Libropueblo portava un requadre on explicava els comptes del llibre,
des de la tirada ─aquest nº 5 era de 5.000 exemplars─ fins els
diferents costos (impremta, traducció, percentatge de la llibreria.
Impostos, correus, viatges o el marge de risc).

Ara serà endebades l'espera de la publicació d'alguna novetat que ens
porti al seu Getxo natal i a un país ─Euskaherria─ en el que "les
fades no moren al xoc amb la REALITAT".

Que la terra et sigui lleu, company!


11 de setembre 2014




23 de juliol 2014

FUNDACIÓ DEL PSUC

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA



Al Bar del Pi, a la plaça del mateix nom podem llegir en una placa



Aquí va ser fundat

el 23 de juliol de 1936

el Partit Socialista Unificat de Catalunya

PSUC

Barcelona,
23 de juliol de 2001

Nosaltres, fidels als nostres orígens, no ho oblidem i, a més a més
avançarem en la línea que els Ardiaca, Comorera, Vidiella,… ens van
assenyalar.

I com la tècnica ha avançat extraordinàriament, no ens conformarem amb
deixar constància del nostre treball unitari amb una foto, sinó que
deixarem també vídeos i potser i tot, algun streaming.

Salut, camarades!


18 de juliol 2014



14 de juliol 2014

UNA LLUITADORA ANTI-APARTHEID

En la mort de Nadine Gordimer, escriptora sudafricana Premi Nobel de
Literatura 1991 i a la llum dels aconteixements de la franja de Gaza,
una reflexió seva:

"Als països on la repressió preval, l'escriptor no ha de censurar-se a
si mateix ni donar-se per vençut,...hi ha coses que escrius i guardes
en un calaix perquè la censura no durarà eternament..."



19 de juny 2014

AHIR

Ahir, centenari del naixement del poeta mexicà Efraín Huerta, pensava en el dia d'avui, jornada de "pompa i circumstància". I avui no puc deixar de pensar en uns altres poemínimos:

CHE

En la calle
Deben pasar cosas
Extraordinarias
Por ejemplo la Revolución


DE CLASES

No hay peor
Lucha
Que la que 
No se Hizo.


18 de juny 2014

AVUI

Avui, 18 de juny de 2014, fa cent anys que va néixer el poeta mexicà Efraín Huerta.
No sé per quina estranya associació d'idees (tindrà alguna cosa llunyana a veure la jornada de demà?) he recordat un dels seus poemínimos:

PINOCHET

Ah 
Maldito
Todo
Lo pagarás
Con la
Misma
Moneda


15 de juny 2014


03 de juny 2014

República Catalana, pel més petit de tots!

L’any 1937, en plena guerra, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va encarregar a Miquel Paredes i Lola Anglada la creació d’una figura que simbolitzés la lluita democràtica contra el feixisme. Així va néixer “el més petit de tots”, també conegut com la “mascota de la revolució”, un infant amb barretina, el puny alçat i una senyera. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,



Comunicat del PCC davant l’abdicació del rei Juan Carlos I

La gestió neoliberal de la crisi, que ha prioritzat el rescat als grans capitals bancaris i el pagament del deute públic per sobre de garantir els drets bàsics de la ciutadania, ha precipitat la crisi del règim polític de 1978. Un ampli moviment popular i democràtic de resposta i impugnació d'aquest estat de coses, essent el 15M el seu referent més clar, i s'ha articulat i madurat. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , ,




Catalunya gira a l’esquerra i ratifica el compromís de la majoria amb el procés

Encara que previsible, la victòria d’ERC a Catalunya i l’avenç d’ICV-EUiA capgira cap l’esquerra la correlació de forces dels partits a favor del Dret a Decidir. El PSC s’enfonsa sense el sector catalanista. Els pobres resultats de la dreta catalana, tant de CiU com del PP, posen de manifest l’exigència de la societat d’un gir en polítiques socials i aprofundiment democràtic. El lerrouxisme de Ciutadans s’estanca a Catalunya davant la irrupció de Podemos que a Catalunya aconsegueix 117 mil vots. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,



L’Estat Espanyol al límit del col·lapse

Els resultats de les eleccions europees a l’Estat Espanyol posen de manifest el col·lapse del sistema polític espanyol sorgit de la transició. La pèrdua de més de cinc milions de vots entre el dos grans partits espanyols amenaça el sistema bipartidista. L’important creixement d’IU i Podemos deixa en segon terme el creixement del populisme de Ciutadans i UPyD. Bildu es consolida com a segona força a Euskadi. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,