L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
Òrgan d'expressió dels i les Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: PCC, XIII Congrés
L’any 1937, en plena guerra, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va encarregar a Miquel Paredes i Lola Anglada la creació d’una figura que simbolitzés la lluita democràtica contra el feixisme. Així va néixer “el més petit de tots”, també conegut com la “mascota de la revolució”, un infant amb barretina, el puny alçat i una senyera. Més informació »Etiquetes de comentaris: Editorial, República Catalana
La gestió neoliberal de la crisi, que ha prioritzat el rescat als grans capitals bancaris i el pagament del deute públic per sobre de garantir els drets bàsics de la ciutadania, ha precipitat la crisi del règim polític de 1978. Un ampli moviment popular i democràtic de resposta i impugnació d'aquest estat de coses, essent el 15M el seu referent més clar, i s'ha articulat i madurat. Més informació »Etiquetes de comentaris: Estat espanyol, República, República Catalana
Tal com havien previst tots els pronòstics sobre les eleccions europees, els resultats finals confirmen un debilitament del bipartidisme, tant a escala nacional, com estatal, com europea. En línies generals, la ciutadania ha castigat als principals impulsors de les polítiques neoliberals: populars, liberals i socialdemòcrates. Més informació »Etiquetes de comentaris: Eleccions europees, Esquerra Unida, EUiA, Europa
Encara que previsible, la victòria d’ERC a Catalunya i l’avenç d’ICV-EUiA capgira cap l’esquerra la correlació de forces dels partits a favor del Dret a Decidir. El PSC s’enfonsa sense el sector catalanista. Els pobres resultats de la dreta catalana, tant de CiU com del PP, posen de manifest l’exigència de la societat d’un gir en polítiques socials i aprofundiment democràtic. El lerrouxisme de Ciutadans s’estanca a Catalunya davant la irrupció de Podemos que a Catalunya aconsegueix 117 mil vots. Més informació »Etiquetes de comentaris: Catalunya, Eleccions europees, Esquerra Unida, EUiA, Europa, Internacional, IU
Els resultats de les eleccions europees a l’Estat Espanyol posen de manifest el col·lapse del sistema polític espanyol sorgit de la transició. La pèrdua de més de cinc milions de vots entre el dos grans partits espanyols amenaça el sistema bipartidista. L’important creixement d’IU i Podemos deixa en segon terme el creixement del populisme de Ciutadans i UPyD. Bildu es consolida com a segona força a Euskadi. Més informació »Etiquetes de comentaris: Eleccions europees, Esquerra Unida, Estat espanyol, EUiA, Europa, Internacional, IU
per Joan Josep NuetEtiquetes de comentaris: Eleccions europees, Esquerra Unida, EUiA, Europa, Internacional
per Raül VallsEtiquetes de comentaris: Barcelona, capitalisme, Catalunya, Tarragona
Com era previsible, les protestes contra el desallotjament de Can Vies a Sants han desembocat, una vegada més, en l'agitació de l'espantall de "la violència" a càrrec d'incontrolats antisistema, okupes salvatges i altres fantasies mediàtiques. Més informació »Etiquetes de comentaris: Catalunya, Moviments socials, repressio, Sants
Aquest any es commemora el 130 aniversari des que la Federació Americana del Treball (AFL) va marcar com a objectiu assolir la jornada laboral de vuit hores. L'1 de Maig de 1886 es va escollir com la data d'inici per a aquesta reivindicació. Avui encara, la classe treballadora, segueix lluitant per aconseguir aquesta reivindicació. Les jornades segueixen sent en molts casos superiors i les condicions de treball i de vida han experimentat un franc retrocés. Les millores aconseguides estan sent eliminades per les polítiques dels governs neoliberals i conservadors. Els governs d'orientació socialdemòcrata estan defraudant a milions de treballadors i treballadores amb les seves polítiques d'apuntalar el sistema capitalista, retallant drets socials, polítics i econòmics i la ultradreta avança amb el seu discurs xenòfob i populista com ho han demostrat les recents eleccions a França i Hongria, i en el conflicte d’Ucraïna.Etiquetes de comentaris: 1 de maig, Lluita de classe, Moviment obrer
"Així com la crisi del capitalisme posa de manifest els límits històrics del sistema, la crisi de la Unió Europea mostra que la UE no és en essència reformable, com una estructura i procés neoliberal i militarista. Una altra Europa només serà possible amb un canvi radical dels fonaments sobre les quals la UE va ser construïda."Etiquetes de comentaris: Comunisme, Europa, Internacional
Exigim la dissolució de l'OTAN i donem suport al dret sobirà dels pobles a decidir la desvinculació d'aquesta aliança agressiva.Etiquetes de comentaris: Comunisme, Europa, Imperialismo, OTAN
per Laura R. Sigüenza Etiquetes de comentaris: PAH
per Manuel DelgadoEtiquetes de comentaris: Democràcia, Justícia, Manuel Delgado, parlament
MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
Una aproximació a Armando López Salinas
Alfonso Grosso i Armando López Salinas van haver d'esperar disset anys per veure publicat el seu llibre de viatges a Espanya. Era l'any 1977 i el dictador ja era mort. Amb anterioritat, la colecció Ebro ─a París─ l'havia editat l'any 1966. Antonio Ferres, al pròleg que acompanya l'edició de 1977, escriu: "POR EL RÍO ABAJO se descubre enseguida que fue escrito en una atmósfera de miedo, de falsos ídolos, bajo una dictadura terrorista, cuando un hombre cualquiera ─escritor o campesino español─ había de huir, temer y disimular su rabia".
Era la sort destinada a la novel·la social espanyola: la censura interna i l'espera de la publicació a l'exterior. Paul Ilie habla de "obras del exilio" quan es refereix a la d'aquells autors que, vivint a l'interior, han de publicar fora. Una excepció va ser l'edició de La mina, finalista del premi Nadal que va guanyar l'any 1960 Ana Mª Matute, i que va publicar Destino, editorial considerada per la censura com a lleial i transparent políticament. Com excepcional va ser la publicació de Caminando por las Hurdes, escrita en col·laboració amb Antonio Ferres.
Armando López Salinas va poder conjugar la seva passió per la literatura amb la seva militància política, fins a càrrecs de responsabilitat, en el PCE. Aquell que, parlant de la inevitable caiguda de la dictadura, deia: "Caerá derribada por la revolución. O, como en la física de aquel maestro de escuela, de no existir la fuerza de la gravedad, las cosas debieran caer por su propio peso."
Els seus companys ─encara que fossin de viatge─ han anat deixant un retrat particular. Caballero Bonald escriu: "López Salinas era un hombre bueno y un comunista crédulo y porfiado, que cumplía las encomiendas del partido con la misma entrega fervorosa que si estuviera dedicándose al ejercicio de la beneficencia."
Ara, als 89 anys, ha deixat de lluitar per les seves idees deixant una llavor que els que l'hem admirat, no podem trair. Que la terra et sigui lleu, camarada.
Un òrgan central de propaganda és l’instrument fonamental de qualsevol projecte polític que aspiri a ser majoritari a la societat. El seu paper és definir l’estratègia, delimitar les línies de treball i els àmbits de debat i de lluita, centralitzar la intel·ligència, cohesionar el discurs i l’organització al voltant d’unes idees marc. Per a una organització revolucionària de la classe treballadora, aquest paper és encara més estratègic i vital. No hi ha projecte polític que pugui desenvolupar-se sense un òrgan central de propaganda: l’activitat dels instruments de comunicació i el dinamisme de la informació en una organització són els millors indicadors de la seva salut democràtica i de la vigència del seu projecte polític.Més informació »Etiquetes de comentaris: 1000
