Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


26 de març 2014

POR EL RÍO ABAJO

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

Una aproximació a Armando López Salinas


Alfonso Grosso i Armando López Salinas van haver d'esperar disset anys per veure publicat el seu llibre de viatges a Espanya. Era l'any 1977 i el dictador ja era mort. Amb anterioritat, la colecció Ebro ─a París─ l'havia editat l'any 1966. Antonio Ferres, al pròleg que acompanya l'edició de 1977, escriu: "POR EL RÍO ABAJO se descubre enseguida que fue escrito en una atmósfera de miedo, de falsos ídolos, bajo una dictadura terrorista, cuando un hombre cualquiera ─escritor o campesino español─ había de huir, temer y disimular su rabia".


Era la sort destinada a la novel·la social espanyola: la censura interna i l'espera de la publicació a l'exterior. Paul Ilie habla de "obras del exilio" quan es refereix a la d'aquells autors que, vivint a l'interior, han de publicar fora. Una excepció va ser l'edició de La mina, finalista del premi Nadal que va guanyar l'any 1960 Ana Mª Matute, i que va publicar Destino, editorial considerada per la censura com a lleial i transparent políticament. Com excepcional va ser la publicació de Caminando por las Hurdes, escrita en col·laboració amb Antonio Ferres.


Armando López Salinas va poder conjugar la seva passió per la literatura amb la seva militància política, fins a càrrecs de responsabilitat, en el PCE. Aquell que, parlant de la inevitable caiguda de la dictadura, deia: "Caerá derribada por la revolución. O, como en la física de aquel maestro de escuela, de no existir la fuerza de la gravedad, las cosas debieran caer por su propio peso." 

Els seus companys ─encara que fossin de viatge─ han anat deixant un retrat particular. Caballero Bonald escriu: "López Salinas era un hombre bueno y un comunista crédulo y porfiado, que cumplía las encomiendas del partido con la misma entrega fervorosa que si estuviera dedicándose al ejercicio de la beneficencia."


Ara, als 89 anys, ha deixat de lluitar per les seves idees deixant una llavor que els que l'hem admirat, no podem trair. Que la terra et sigui lleu, camarada.



15 de març 2014

Una veu per a la classe treballadora

Un òrgan central de propaganda és l’instrument fonamental de qualsevol projecte polític que aspiri a ser majoritari a la societat. El seu paper és definir l’estratègia, delimitar les línies de treball i els àmbits de debat i de lluita, centralitzar la intel·ligència, cohesionar el discurs i l’organització al voltant d’unes idees marc. Per a una organització revolucionària de la classe treballadora, aquest paper és encara més estratègic i vital. No hi ha projecte polític que pugui desenvolupar-se sense un òrgan central de propaganda: l’activitat dels instruments de comunicació i el dinamisme de la informació en una organització són els millors indicadors de la seva salut democràtica i de la vigència del seu projecte polític.Més informació »

Etiquetes de comentaris:



Breu relat de vida d’una capçalera històrica de la classe treballadora catalana

L’Avant va néixer l’abril de 1982 com a òrgan d’expressió del Partit dels i les Comunistes de Catalunya. Des dels seus inicis, l’Avant ha estat sempre una tasca col·lectiva del conjunt de la militància, un treball en equip que comença a les cèl·lules i acaba a les cèl·lules, després d’implicar tota l’organització. Com a òrgan d’expressió d’un partit comunista, l’Avant sempre ha tingut una doble vessant: la interior, com a instrument d’organització de persones, de debat intern i de cohesió del discurs per al conjunt de la militància, i l’exterior, com a portaveu del posicionament dels i les comunistes de Catalunya a la societat catalana.Més informació »

Etiquetes de comentaris:









Josep Miquel Céspedes, l’exemple militant

L’any 2004 vam perdre prematurament, amb només 41 anys, el camarada Josep Miquel Céspedes, en “Jotaeme”. Aquest gener es va complir el 10è aniversari de la mort de Josep Miquel Céspedes, destacat militant comunista de Sant Adrià de Besòs. Céspedes va ser el primer secretari general dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut del PCC. Va ser escollit regidor d’Educació i Solidaritat per EUiA l’any 2003 en aquesta ciutat obrera. L’escola bressol d’aquest municipi porta el seu nom. La Fundació Pere Ardiaca va dedicar l’any 2006 la publicació d’un llibre en homenatge a Josep Miquel Céspedes amb el títol “Jotaeme: la joventut del comunisme”. Els testimonis següents són fragments d’aquuest llibre.Més informació »

Etiquetes de comentaris:



14 de març 2014


Per una Europa lliure, de l’OTAN

La crisi a Ucraïna està fent aflorar moltes de les contradiccions del procés de construcció de la Unió Europea. La UE s’ha construït supeditada al projecte imperialista de l’OTAN, a l’ombra, per tant, dels interessos del Regne Unit i els EUA. Això no és cap novetat. Sempre ha estat un requisit previ dels membres de la UE ser membres de l’Aliança Atlàntica. El sotmetiment de la UE a l’OTAN ha estat evident durant les darreres dècades. S’ha expressat en una manca de criteri propi, diferenciat, en tots els àmbits: sobre Cuba, sobre Veneçuela, sobre l’Iran. L’Europa continental ha acompanyat l’imperi anglosaxó en totes i cadascunes de les seves aventures imperialistes a tot el planeta. Ha estat controlada i humilada repetidament pel gegant hegemònic amb un espionatge sistemàtic, posada en tota mena de compromisos diplomàtics per a recolzar els interessos de l’Imperialisme. La vella Europa està completament ocupada per l’OTAN.Més informació »

Etiquetes de comentaris:








11 de març 2014

Melba Hernández , una lluitadora

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
(Breu nota d'urgència)

És un dels morts que mai moren.

Elba Hernández, participant junt a Haydée Santamaria en l'assalt al
Moncada, fundadora del Partit Comunista de Cuba, embaixadora a Vietnam
i Kampuchea, participant en els preparatius ─des de Mèxic─ de
l'expedició del Granma, ha esperat que passés el Dia de la Dona
Treballadora per acomiadar-se.

Malgrat els esforços de l'Imperi per evitar-ho, ha vist consolidada
l'obra a la que va dedicar els 93 anys de la seva vida.

Ara, les seves cendres acompanyen, al cementiri de Santa Ifigenia a
Santiago de Cuba, les dels seus companys morts a l'assalt al Moncada.

Estarà sempre al nostre record.


04 de març 2014

Europa és una gàbia

European UnionEuropa és una gàbia. Una gàbia impenetrable per als qui somien en la seva llegenda de democràcia i prosperitat, una gàbia d’acer infranquejable per als qui aspiren a trobar-hi un futur i un treball. Però Europa és una gàbia també pels qui som a dins. Europa és una presó de pobles, una immensa teranyina de muralles burocràtiques que oprimeixen les classes populars. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , ,





Nuet: “Els motius polítics de la proposta que hem fet per les europees continuen absolutament vius”

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, vol fer públic el seu agraïment profund a Gerardo Pisarello per la predisposició mostrada des de que se li va oferir ser candidat d’EUiA a les pròximes eleccions europees del 25 de maig i per la seva actitud una vegada IU ha aprovat la seva llista. El professor de Dret Constitucional de la UB ha publicat una carta oberta a ‘Sin Permiso’ on explica els seus motius per decidir no concórrer a les eleccions.

Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , ,




Etapes del catalanisme i República catalana en el moment present (III)

Un article de Carles Masip. Continuació dels articles 1 i 2.

Com encertadament deia Joan Comorera, “nosaltres no som nacionalistes. Nosaltres som internacionalistes, i pel fet d'ésser-ho, som els únics capacitats per resoldre el problema nacional” (1) i, en conseqüència, devem dotar-nos d’un projecte concret amb el que orientar al poble de Catalunya, que en essència són els treballadors i les classes populars, en una resolució de la qüestió nacional que el situï en millors condicions polítiques, econòmiques i socials en la perspectiva de la pressa revolucionària del poder i el socialisme. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , ,